Josep M. Oliva | Actualitzat el 28/02/2019

Taxistes

 
Hi ha bombers estúpids i infermeres indesitjables. I treballadors de la Seat que són uns imbècils. No podria dir noms, però estic segur que n’hi ha. Per pura probabilitat estadística. Perquè «de gent bona i de gent dolenta n’hi ha a tot»; hem d’entendre que a cada col·lectiu humà hi ha d’haver individus de tota mena. Però, agafats a l’engròs, admirem tant la feina dels bombers com de les infermeres. I, quan els treballadors de la Seat han vist perillar els llocs de treball, hem sentit per ells aquell innat sentiment de solidaritat que sentim per tots els obrers quan viuen l’angoixa de quedar-se sense feina. Conec taxistes que són bellíssimes persones i més d’un cop he anat a espetegar amb algun amb qui la carrera se m’ha fet curta i el seu tracte m’ha fet més agradable aquella estona. Però, així en general, mai han sigut sant de la meva devoció ni veig que mai, com a gremi, hagin despertat gaires simpaties. No deu ser casual que haguem sentit parlar tants cops de la màfia del taxi i mai de la màfia dels paletes ni dels dependents.

La vaga dels taxistes tard o d’hora s’acabarà però la mala imatge que se’n té des de temps remots s’haurà reforçat encara més. Els que en els anys del Franco eren tinguts per confidents i amb l’arribada de la democràcia l’encarnació d’aquell personatge de caricatura que era "Martínez el facha", ara han quedat retratats com a pura xusma. I allà on ells parlen de la seva lluita, nosaltres hi veiem el seu xantatge. Fan vaga els maquinistes de tren i et veus obligat a anar amb cotxe i si hi ha una vaga de mestres els alumnes es quedaran sense classes, però no ens imaginem els maquinistes barrant el pas als autobusos ni els mestres entrant cridant a les biblioteques; paren els taxistes i pretenen col·lapsar la ciutat sense miraments, vet aquí la diferència i vet aquí per què la seva lluita no podrà ser mai la nostra. Quan vaig veure el líder dels vaguistes de Madrid cridant com si allò fos la revolució d’octubre «¡Mañana en Fitur no va a entrar ni Dioooos!», vaig pensar de què seria capaç aquell energumen i els seus acòlits si visquéssim un conflicte més important. I encara que les seves reivindicacions poguessin ser justes, sé que no mouria mai en la vida un dit per ells.

Navega per les etiquetes

taxiOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.