Aquesta informació es va publicar originalment el 9 de gener de 2019 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PER QUINTÍ TORRA CORDONS
Pares Noel inquietants
L’arribada del Nadal porta associat un afany consumista gairebé ineludible. Per tant, el comerç ha d’esdevenir, més que mai, un reclam per als possibles clients àvids de compra per a la canalla, la sogra, l’amic invisible... i potser també algun element ben visible. Bé, tot sigui gastar, oi? La il·luminació és una de les característiques més destacades de l’enfarfegament nadalenc, però la decoració ja fa anys que dona per a molt perquè el mercat de motius i decoracions s’ha multiplicat a l’enèsima potència. Vegeu, per exemple, la imatge que em fa arribar un lector, captada al carrer del Born, a la façana dels pisos superiors del Caribú. A primer cop d'ull fa pensar en la febre de les immobiliàries per aconseguir pisos en venda, però no, si no n’hi havia prou amb un, veiem un exèrcit de Pares Noel grimpant per la façana. Vull pensar que, com a experts en escalada, ja devien deixar la via oberta per als patges de ses majestats, la nit de Reis.
Túnels de llum
El diari "Ara" es feia ressò, el 10 de desembre, de la moda nadalenca dels túnels o illes de llum, unes estructures d’il·luminació led de cost força elevat, que permeten als visitants interaccionar-hi mentre els creuen. Alguns alcaldes, com el de Vigo, han embogit amb la multiplicació de punts de llum que permeten els leds en comparació amb les antigues bombetes i la ciutat gallega, segons el mateix batlle, volia competir amb Nova York! A Catalunya, la moda també s’ha estès a diversos municipis com Reus, Rubí, Platja d’Aro... i Manresa. La nostra ciutat, però, va estar de pega i, a causa d’una incidència creada per la plataforma audiovisual Netflix, el cub vermell ubicat a Crist Rei va estar fora de servei una setmana. Podria haver estat pitjor... Ara, tots els que han organitzat una moguda o han volgut fer manifesta una reivindicació amb tos els ets i uts a la ciutat o la comarca saben que els millors punts per col·locar una pancarta són els començaments dels trams del Passeig, entre el dos primers arbres. Generalment, cal algun escalador experimentat per enfilar-se i tensar el cordill que l’estaqui a banda i banda i hi faci un nus ben valent. Durant aquestes festes, però, la feina a Crist Rei, davant de l’antic bar Moka, s’ha simplificat. El cub de llum ha estat una cartellera perfecta per les reivindicacions del col·lectiu femenista Acció Lila, que entre Nadal i Sant Esteve hi va penjar un parell de pancartes, tot i que van ser retirades al cap de poc.
Zona sense targetes
Segons constata un lector veí de Manresa Alta, al bar de l’estació d’autobusos ho tenen clar; no volen targetes... i ni tan sols hi ha wifi. Aquesta és una qüestió no pas exclusiva d’alguns bars o alguns comerços que exigeixen un import mínim per pagar amb targeta de crèdit, tot i que les comissions bancàries ara s’han reduït moltíssim. És un servei que arreu del món occidental s’ofereix a la clientela i, a la llarga, s’acabarà imposant. En alguns establiments, però, s’hi resisteixen. La impossibilitat de pagar amb targeta també es dona en consultoris mèdics, alguns precisament ubicats al voltant del mateix bar de l’estació, com ara el Centre de Diagnosi per Imatge del carrer de la Maternitat d’Elna, com testimonia la fotografia. No ens enganyem, des que existeix la traçabilitat financera, qualsevol moviment bancari queda registrat i, evidentment, "rastrejable" per Hisenda. I, és clar, a molts els costa que els quadrin els números.
Calendaris
Ja ens n’hem fet ressò altres anys, però em plau informar-vos que el mestre i fotògraf Ignasi Segon com cada any, i ja en fa deu, confecciona el seu propi calendari. El del 2019 duu el títol "Poblacions de Catalunya" i conté un record especial per als presos i exiliats polítics.
Voluntaris de Lledoners
Nadal i Cap d’Any han marcat fites històriques pel que fa a les concentracions vora el centre penitenciari de Lledoners. La presó, vaja, que des de l’estiu “acull” Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, i Oriol Junqueras, Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull i Jordi Turull. Les trobades dominicals en horari d’hivern es resolen amb agilitat al pic del migdia, però les nits de Nadal o de Cap d’Any, o concerts de la durada del Messies de Haendel amb molts milers d'assistents, han suposat reptes cada vegada de major envergadura per al voluntariat que hi fa tasques d’organització. A tots ells –i els que no es veuen a la foto– també els podríem dir allò de «No esteu sols», i si la cosa segueix creixent, caldrà incrementar la llista de participants.
