Arran de l’aparició de les noves tecnologies (NT) i fonamentalment internet, hi ha qui ha dit que el periodisme professional no té sentit ni futur. En front d’aquesta afirmació, la majoria de periodistes tenen clar que aquestes NT són més uns instruments d’ajuda que no pas una competència directa. És cert que aquests darrers anys ha canviat substancialment la forma de treballar, però l’essència del veritable periodisme és manté intacta. El periodisme ha d’estar compromès sempre amb la veritat per no posar mai en perill la seva credibilitat ni la del mitjà que representa, encara que això li suposi enfrontar-se amb l’empresa que el paga o al poder que el vol coartar: la independència és consubstancial a la professió. Aquesta és una altra de les grans virtuts del bon periodista.
Però, avui dia no n’hi ha prou amb informar, cal també saber interpretar correctament els fets per orientar els lectors o espectadors sobre el significat de la informació. Malgrat el que opinen alguns, el periodisme real no es fa a través d’una pantalla d’internauta sinó que continua sent necessari sortir al carrer i parlar cara a cara amb els testimonis dels fets. Cal entendre que una eina per si mateixa no comunica res. És cert que el ciutadà de peu és sovint el primer testimoni d’un fet i, per tant, una font informativa de primer ordre, però tot i així, el periodista encara que arribi més tard al lloc dels fets, n’ha de saber treure’n l’entrellat i explicar-ho amb un llenguatge correcte.