Justícia polititzada, a la carta

per Jordi Sardans , 18 de desembre de 2018 a les 11:34 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El mes passat, assessorat per l’advocada de Francesc Homs, la manresana Montse Rosell, assegurava que el resultat definitiu del judici contra els quatre ex-alts càrrecs de la Generalitat es preveia llarg i com a mínim fins després de Nadal. Doncs en quatre dies s’ha resolt. Margarita Mariscal de Gante, consellera del Tribunal de Comptes, exministra de Justícia del govern Aznar, va decidir que els imputats havien de reintegrar a l’Administració el que segons ella havien malgastat. Un cop més, el sentit comú de la justícia espanyola no es veu per enlloc. El Tribunal és el més polititzat de l’estat, ocupat per endollats del neofranquisme, després dels pactes entre PP i PSOE. Segons els experts es tracta d’una barbaritat jurídica que no busca fer justícia, sinó anar fent un recorregut encaminat a justificar una resolució. Un cas clar de prevaricació? Condemnes preestablertes? Tot sembla indicar que la sentència ja estava decidida, perquè en els interrogatoris no vanfer cas dels arguments de les defenses que van deixar sense sentit les acusacions. Així, es reinventa el dret per poder-los condemnar. En aquest sentit l’advocada Rosell em deia: «Em nego a pensar que el que ha escrit Mariscal s’ho cregui».

Les acusacions de Societat Civil Catalana i d’Abogados Catalanes en Defensa de la Constitución reconstrueixen una ficció jurídica en les seves demandes, posades en evidència arran de les sentències dictades pel Tribunal Suprem, que demostren des d’un principi la seva falta de base. La consellera se salta el principi de seguretat jurídica i s’inventa el de retroactivitat en declarar il·lícits els contractes efectuats abans del 4 de novembre. Mariscal de Gante només reconeix que l’advocat de l’estat no té legitimació activa, però li va permetre fer les actuacions prèvies, sense citar els implicats, saltant-se el principi d’indefensió, que seria causa de nul·litat. La consellera de Comptes entén que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va ser massa tou al seu moment en només condemnar amb inhabilitacions i vol posar-hi remei, malgrat el fet evident que tot el sistema judicial trontolla amb sentències com aquesta. La resolució encara no és ferma perquè els afectats presentaran un recurs d’Apel·lació al Tribunal de Comptes i encara els queda el de Cassació al Tribunal Suprem. 

 


Participació