Festa de les modistes (1945)

per J.S., 17 de desembre de 2018 a les 11:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 de desembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
CRÒNICA SOCIAL. A la fotografia podem veure un grup de sardanistes davant la piscina municipal del Club Natació Manresa. Excepcionalment es van trobar a l’hivern, perquè a més de la seva feina habitual, bona part de les noies feien de modistes. 
Foto: Arxiu Comarcal del Bages

Aquest dia van fer una ballada puntual de sardanes, que habitualment formaven part dels actes que es celebraven els estius. En el programa d’estiu, entre les dues piscines existents aleshores, el 27 d’agost de 1932, s’havia inaugurat la de 25 metres; i, la infantil, el 1934; es practicava lluita lliure i boxa, que normalment s’alternaven: sovint alguns dels participants anaven a parar a la piscina, expressament, per fer riure els espectadors. Molts dissabtes al parc de dalt de les piscines es feien sardanes i a la nit, ball a la terrassa. A la fotografia, podem observar entre d’altres, el matrimoni format per Lluís Garcia, actual pessebrista, i Isabel Gros que havia treballat a la lleteria del carrer de Puigterrà de Dalt i vivien al Carme. Eren amigues amb Dolors Jorba, que cuidava la seva àvia; Glòria Farràs que feia d’aprenent a la fàbrica tèxtil Vídua Pujol, dels Docs; i Neus Cañadó, cosidora que es va casar amb Botifoll dels mobles. També en formaven part les tres germanes: Conxita, Paquita i Marina, així com una altra anomenada Loreto. D’entre els homes, cal remarcar un dels germans Martí, d’una família de fusters, el mestre Rafael Pérez, i l’elegant de l’esquerra de la fotografia, anomenat Julián.
 
Aquell any 1945, el compositor manresà, Marià Homs Montserrat, va fer l’himne del Club Natació Manresa, estrenat el 29 d’agost de 1945 i el ball de la sardana s’expandeix a la ciutat fins als anys 60. Es va prohibir ballar la dansa nacional catalana durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-30), i ho va tornar a ser temporalment pel franquisme com a símbol nacional. L’Esbart Manresà, a iniciativa d’Antoni Reguant, va organitzar algun ball, però de manera oficial i legal no va ser fins el febrer de 1940 quan l’Agrupación Manresana de Folklore de Educación y Descanso va poder interpretar danses de diverses regions espanyoles. A finals de juliol de 1944 van participar en el primer festival de dansa popular regional. En la inauguració del seu local social el 1956, l’AMF, acull com a secció el Foment de la Sardana i la colla sardanista Aura d’Abril. Aquell any organitzen el Primer Concurs de Sardanes i el Primer Aplec Sardanista a Joncadella. El 1963, l’Agrupació catalanitza el nom i assoleix l’organització efectiva de Ciutat Pubilla de la Sardana. La inauguració del monument a la sardana a la plaça Cots, per part de l’alcalde falangista i empresari del transport, Josep Moll Vall, li va costar el càrrec d’alcalde, un any després, per denúncia del metge Pastor al governador civil de Barcelona, tal i com havia explicat ell mateix.
Participació