Josep M. Oliva | Actualitzat el 03/12/2018

Les sèries

 
Estar al dia, no ja de la política ni de l’actualitat, sinó de la vida mateixa, s’ha posat tan complicat que de vegades et venen ganes de dir «em planto», deixar que els altres vagin corrent i passar de tot. Un dia et sents orgullós d’haver-te reconciliat amb la modernitat perquè has après a pagar una multa al caixer automàtic i llavors et ve un i et diu que ho faries millor pel mòbil i que hauries «descarregar-te l’app» (descarregar-me què?). I dius que d’acord, que ja ho provaràs, i penses «fins aquí he arribat» i calles per complaure’l i perquè no t’escalfi més el cap.
 
El pitjor que ens ha portat aquesta opulència de plataformes digitals, d’apepés, d’estrímings, de xarxes i d’invents varis ha estat una fragmentació social com no s’havia vist mai. I suposo que per a moltes persones, una sensació d’aïllament cada cop més gran. Quin temps tan feliç aquell en què podies comentar amb els companys de feina el programa que havien fet la nit anterior a la tele o la pel·lícula que havíeu anat a veure al cine. Aquest tipus de converses ara són cada cop més escasses, gairebé residuals. Ara els que es descarreguen una "app" per saber a quina distància tenen un bar on facin truita amb patates només parlen de sèries. Per fer servir el seu mateix llenguatge, veure sèries és tendència i si tu no pots parlar d’alguna que t’apassioni és com si no fossis d’aquest món. Les sèries de què parlen venen a ser com "Verano azul" o "El cor de la ciutat", però totes vingudes de fora i consumides amb un embut. Igual com els pescadors que rivalitzen per dirimir qui ha pescat el peix més gros, ells s’ufanen d’haver-se embafat de capítols en un temps rècord: «Aquest pont em vaig veure tota la primera temporada de "Lucha de enanos”», diu un. I l’altre, per ser més que ell... «doncs jo, només el dia de Tots Sants, en vaig veure les dues de "Doctor Harrison" i un amic meu em passarà els capítols que encara no han estrenat». I tu penses on collons ho veuen tot això, i per no ser menys els dius: «Entre aquest pont i el de la Puríssima m’hauré llegit les obres completes de la Corín Tellado». Els deixes amorrats a la pantalla i surts perquè et toqui la fresca.

 

Navega per les etiquetes

OPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.