Jordi Sardans | Actualitzat el 18/11/2018

La justícia en evidència?

 
Aquests dies ha quedat vist per a sentència el judici del Tribunal de Comptes contra diversos exrepresentants de la Generalitat, encapçalats per Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs, que va ser defensat per la manresana Montse Rosell. Unes defenses molt coordinades enfront de les acusacions de Societat Civil Catalana, Abogados Catalanes en Defensa de la Constitución, ministeri fiscal i l’advocat de l’estat. Es tracta d’una jurisdicció especial, on la principal responsable és la consellera de Comptes, Margarita Mariscal de Gante. El resultat es preveu llarg, com a mínim, fins després de Nadal. Rosell considera que el judici va anar molt bé i reconeix que en les formes es va tractar totes les parts de manera exquisida, ja que als interrogats se’ls va permetre parlar i fer les seves respostes. Jutjats prèviament per la via penal, on tan sols van ser acusats per desobediència, amb sentència impugnada en les diverses instàncies, on els polítics defensen que van obeir les resolucions del Parlament de Catalunya, van ser inhabilitats. 
 
Ara, els advocats defensors han posat en evidència que el TSJC va refusar la malversació, amb una resolució judicial que és ferma. Els contractes es van fer abans del 4 de novembre, quan el Constitucional va suspendre la convocatòria del procés de participació, per tant, lícits. En canvi, la instrucció del Tribunal de Cuentas ha volgut fer creure que eren il·lícits, en contra deles resolucions judicials. Si la fiscalia ha mantingut una mateixa postura per què ara la contradiuen els seus companys del Tribunal de Cuentas? Què hi fa l’advocat de l’estat en aquest judici, on presumptament la perjudicada seria la Generalitat de Catalunya? Tot indica, doncs, la nul·litat d’actuacions. És increïble que els presumptes implicats no puguin participar en l’actuació d’un procediment, i en canvi sí l’advocat de l’estat, que no està legitimat per fer-ho. En el fons, la responsabilitat comptable és de partides pressupostàries, amb contractes vàlids, que han passat totes les intervencions. Què vol discutir el Tribunal de Cuentas?  Si ni tan sols pot entrar a analitzar si un contracte és vàlid o no, perquè estaria envaint competències que no li pertoquen. Uns òrgans penals ja han dit que no hi havia malversació. Si apliquen el Dret, els acusats haurien de sortir amb totes les demandes desestimades. Què s’inventaran, de nou?

Navega per les etiquetes

justíciaOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.