La impunitat dels franquistes

per Pere Culell , 27 de novembre de 2018 a les 12:46 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 de novembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 
El franquisme no es va acabar amb la mort de Franco. El franquisme no ha desaparegut mai del Regne d’Espanya i per això alguns autors defensen que no es pot parlar de neofranquisme, sinó de la persistència del franquisme sense Franco.
 
El franquisme està ben viu en l’actual Regne d’Espanya. Recordem quan Franco va establir el 1969 que Juan Carlos de Borbón seria el seu successor, i que juraria lleialtat a Franco i fidelitat als principis del Movimiento. I que els exemplars de la Constitució espanyola, com l’exposat al Congrés, tenen una versió de l’escut franquista de l’àliga de Sant Joan en lloc preponderant. Tot lligat i ben lligat. L’anomenada transició del 78 els va permetre seguir manant amb la acceptació de l’esquerra espanyola. Un exemple clar n’és la judicatura: recentment, la magistrada Victòria Rosell declarava al FAQS de TV3 que el sistema d’accés dels jutges no ha canviat des del franquisme, fet que provoca un
retrocés en les lleis i en la seva interpretació. Un altre exemple el tenim en el mausoleu del dictador al Valle de los Caídos, situació que ni Felipe González ni Rodríguez Zapatero van saber afrontar amb valentia. Pablo Casado del PP, Albert Rivera de Cs i Santiago Abascal de Vox provenen tots del PP: la nova versió de l’Alianza Popular de Manolo Fraga. Sembla que, com que són tants, ja no hi caben en un sol partit com abans i així es poden retroalimentar a veure qui és més franquista. Com anteriorment ja havien fet en diverses ocasions, el PP i Cs es van abstenir de condemnar el franquisme en una
sessió recent al Senat.
 
Amb aquests antecedents, no ens ha d’estranyar que els franquistes hagin viscut ben tranquils des de la mort del dictador. No han hagut mai de retre comptes ni mai s’han penedit de res del que van fer. Han pogut mantenir ben vius i transmetre els seus ‘valors’: autoritarisme, centralisme, nacionalisme, corrupció, catolicisme ranci i estatal... Ara han sortit més forts i impunes que mai a perseguir valencians, catalans, bascos, esquerranosos, anticapitalistes, demòcrates, pallassos i cantants. Estan infiltrats arreu i sembla una missió impossible fer-los fora. El feixisme avança si no se’l combat!
 


Participació