Actualitzat el 16/11/2018

"Amarcord"

DES DEL DIVAN. PEL DOCTOR LACETÀ


Corria l’any 1973 quan Federico Fellini va estrenar un film on barrejava records i sensacions de la seva infantesa en una Itàlia feixista: "Amarcord". Una Itàlia feixista com Déu mana, no com ara, en què confonem reflexos del comportaments i ideació  feixistes per tal de insultar-nos els uns als altres. Aquell any Manresa, com tot l’Estat, estava sota un règim feixista, la democràcia era Orgànica –ara tindria un contenidor  d’escombraries específic per llençar-la–, per sort, i com dic altres vegades, la nostra comunitat era fosca. No sé si seré capaç de saber expressar els sentiments i les sensacions que veure la "peli" em va causar. 
 
La primera sensació va ser d’un «déjà vu» i un «déjà vécu». Cinquanta anys més tard de l’època dels feixismes europeus, i a la meva ciutat, tot allò ho havia viscut. Manresa tenia el seu feixista (i feixistes), instal·lat a l’Ajuntament i ben aplicat a prohibir, sempre que podia, els actes amb tuf de ser massa catalans; actes del moviment escolta inclosos. Ja es veu, un moviment amb lliçons de respecte i democràcia sota la censura personal. Això si, la mateixa persona,de missa i comunió cada diumenge, i posant tres dies al "cuartelillo" a una amic (amic?) seu i company de festa per no acceptar el càrrec de dirigent local del  Movimiento Nacional, que ell mateix li havia ofert uns dies abans.
 
I què hem de dir, de les cases de meuques de la ciutat: ca l’Adela, la Quica (una altra, no la que penseu), i altres... on un dia van deixar penjat un altre company feixista. De fet el van convèncer que era millor entrar pel balcó i no per la porta. El nivell d’alcoholèmia devia ser important, el xicot va escalar per la façana, esperonat per la colla i, quan estava a mitja pujada, van fugir els altres, mentre cridaven el sereno. Ensopegada a l’honor de la persona, però en aquells temps, una situació com aquesta podia ser considerada un mèrit.
 
No cal que recordem les bufetades i clatellades que, una gran part dels mestres, repartien a Tort –sí, tort– i a dret, per motius subjectius i fútils. La por d’anar a l’escola, de fet la por a gairebé tot en la ciutadania. En uns dies de ràbia, d’emprenyada general, –no ho feu en cas de malalties, que el Dr. Google us pot confondre!–, fer una exploració a Google, amb les següents paraules: «l’Auca de l’Enfadós (o la fi del cagaelàstics)». Almenys els que tenim una edat recordarem els comportament, i accions, feixistes, com Déu mana.

Navega per les etiquetes

DES DEL DIVANfeixisme

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.