Jordi Sardans | Actualitzat el 16/09/2018

Josep Fontana

 
La mort de Josep Fontana Lázaro és una gran pèrdua per a la intel·lectualitat del nostre país. Tot i que alguns professors de la Universitat Autònoma li van negar el reconeixement de doctor honoris causa, ha estat un referent indiscutible de la historiografia contemporània universal. Sí que li van atorgar aquest doctorat honorífic, però, les universitats Nacional del Comahue (Argentina) el 2002, Rovira i Virgili (2010) i de Girona (2012). Entre els homenatges que va rebre (Centre Cultural Blanquerna a Madrid, reconeixement Josep Benet, Olot...) cal remarcar-ne un en què el catedràtic Jordi Nadal referint-se als seus col·legues, els va etzibar: «Ningú dels que estan en aquesta sala no faran mai la meitat del que ha fet el doctor Fontana». Jubilat el 2001, el 2002 va ser Medalla d´Or al mèrit cultural de l'Ajuntament de Barcelona, el 2003 rebia el premi Narcís Monturiol, la Creu de Sant Jordi el 2006, i el Premi Nacional de Cultura 2007. Aquest setembre del 2018, l’Ajuntament havia aprovat concedir-li la Medalla d'Or de la Ciutat. Doctor en Història per la Universitat de Barcelona, va ser professor de la UAB i catedràtic d´Història Econòmica a València, i director de l’Institut d’Història Jaume Vicens Vives, de la Universitat Pompeu Fabra, de la qual va ser catedràtic emèrit.
 
Fill de llibreter de vell, va conservar aquesta passió tota la vida. Deixeble principal de Pierre Vilar, de formació marxista i catalanista, no només dona una perspectiva europea al relat català, sinó que en síntesis molt reflexionades introdueix temes internacionals a la nostra història que han fet obrir els ulls a joves historiadors. Fundador de "Recerques", estava vinculat a "L’Avenç" des del 1976. Va combinar admirablement la investigació i la recerca amb la docència pedagògica i la divulgació històrica. Té una extensa bibliografia. En el Pròleg del primer llibre sobre la Transició de la "Història Gràfica de Manresa", ja «Als polítics els convé d’estudiar el que ha passat en aquests anys, amb la perspectiva de la tempesta que sembla apropar-se..., potser hagin de tornar a mobilitzar la "societat civil", i per això els caldrà tornar a fer una mena de política que respongui als problemes de la gent i que pugui fer reviure les seves esperances». Amb el recordatori per a tots plegats que «som un poble que ha resistit cinc-cents anys de guerres perdudes i de repressió, però que ha sabut persistir».

Navega per les etiquetes

històriaOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.