Josep M. Oliva | Actualitzat el 14/09/2018

Lux

 
La modernitat aplicada a la higiene personal ens ha dut els mocadors de paper, l’espuma d’afaitar en esprai i el sabó de mans en gel. Jo, en el meu anacronisme, encara porto mocador de butxaca de roba, m’afaito amb brotxa i em rento les mans amb una pastilla de sabó. Són tres coses que, afortunadament, encara es poden trobar al mercat sense cap problema i en una oferta tan variada que dona per triar i remenar. Va ser justament plantat davant d’un prestatge ple de pastilles de sabó i pensant per quina em decidia que em vaig retrobar amb unes de la marca Lux que feia anys i panys que no veia i que ja donava per desaparegudes. L’elecció va ser fàcil i quan les vaig haver pagat sentia que tenia una certa pressa per estrenar-les. Una pressa absurda, ho admeto, per assegurar-me que l’olor que feien ara seguia sent la mateixa de l’última vegada que les havia fet servir i que se’m perdia pels túnels de la memòria. En realitat era una olor que ja no tenia present però sabia que si seguia sent la mateixa la recordaria de cop. I així va ser. Tan bon punt vaig situar les mans sota l’aixeta l’aigua va remullar la pastilla, l’aire em va dur l’olor del sabó Lux de tota la vida, era exactament el mateix, com si el temps no hagués passat. I encara que pugui semblar una bajanada, i possiblement ho sigui, aquell perfum d’antany em va donar aquella estranya tranquil·litat que et transmeten les sensacions que perduren. 
 
Et pares a pensar i t’adones que el teu bagatge sentimental, a més a més de lectures, de pel·lícules o de cançons, també està fet, entre moltes altres coses, de marques comercials. De l’olor que feia –i fa– el sabor Lux, que era «el jabón de las estrellas». O de l’olor que feia i que fa la colònia Nenuco, el sabó Heno de Pravia o el desodorant Tulipán Negro; de l’aroma que inundava la cuina quan es desfeien les pastilles d’Avecrem o la que ens venia a la cara quan ens bevíem una tassa de llet amb Colacao. Del gust precís de les Aromes de Montserrat o la llet condensada La Lechera. De totes les bones sensacions associades a marques que ens són familiars i que haurien de ser declarades patrimoni comercial protegit.

Navega per les etiquetes

comerçOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.