Josep M. Oliva | Actualitzat el 16/10/2018

Laia Palau

 
Hi ha dues seccions als diaris que pràcticament me les salto senceres, la d’economia i la d’esports. La d’economia perquè no hi entenc i els esports perquè no m’agraden. Però mentiria si digués que giro els fulls en bloc, sempre faig una ullada ràpida als titulars i de tant en tant algun m’enganxa i fa que em llegeixi l’article sencer. Em va passar fa un parell de dies quan em vaig acabar llegint de cap a peus una entrevista amb la Laia Palau, capitana de la selecció espanyola femenina de bàsquet, a partir d’un titular extret d’aquella conversa. Fent una reflexió gens habitual en un esportista d’elit, la capitana de la selecció deia en aquell «Meto canastitas, ¿pero qué aporto al mundo?». Això em va animar a continuar llegint... fins que vaig acabar retallant l’article! Al llarg d’una extensa entrevista, que seria ideal perquè els mestres la comentessin a les escoles, la Laia Palau anava desgranant les seves idees i els seus sentiments, començant per les dones que tenia com a referents, «la primera la meva mare» i després «dones de la cultura que m’han marcat molt... Maria Mercè Marçal, Mercè Rodoreda, Almudena Grandes...». I parlant d’allò que feia i del que li agradaria fer, deia: «Encara no sé què vull ser de gran. Vaig estudiar educació social, vaig fer treballs en presons i en centres de salut mental i em va interessar molt (...), m’agrada el món social i el món cultural també. Sempre he dit que em canviaria per ser una actriu de teatre. L’esport exalta coses però la cultura és la que canvia realment el món, la que canvia ànimes, idees... Ho veig molt més transformador que l’esport (...). Sempre he pensat: ‘Jugo al bàsquet sí, però què aporta això al món?’ La idea és fer d’això un món millor, deixar un llegat... La gent em deia ‘has fet moltes coses a la teva carrera’ i jo pensava ‘però si només faig cistelletes’. Ni construeixo cases, ni faig pa, ni curo la gent...». 
 
La Laia potser no s’ha parat a pensar que fent feliç la gent que vibra amb el bàsquet també aporta coses, però comprenc perfectament el que vol dir, i ho comparteixo. Possiblement no m’asseuré mai a veure-la jugar però des d’aquella entrevista la tinc a la meva llista particular de campiones. La Laia Palau em sembla una dona admirable de debò.

Navega per les etiquetes

esportbàsquetOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.