El pla de Roques Albes

per Josep Girabal Guitart (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central), 26 d'octubre de 2018 a les 11:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
INDRETS. Passant per l’Eix Transversal prop d’Artés veiem unes cingleres vermelles que són a la base d’una costa que culmina en un petit altiplà anomenat pla de Roques Albes, un magnífic mirador del Bages. 


Recomanem pujar-hi per la banda d’Artés passant per la masia de Fussimanya, seguint així un itinerari geològic pels materials de la Formació Artés, d’una antiguitat a l’entorn dels 34 milions d’anys, entre l’Eocè Superior i l’Oligocè Inferior. En un procés sedimentari els materials més moderns es dipositen sobre els més antics, de manera que mentre pugem viatjarem en sentit del pas del temps.
 
A l’època esmentada això era una gran plana seca i calorosa sense sortida al mar; les muntanyes més properes eren al sud, on ara hi ha el Vallès, d’on baixaven rieres que de tant en tant inundaven aquella plana i hi deixaven capes de fang i sorra que s’assecaven al sol. El ferro que contenien s’oxidava pel contacte amb l’aire i agafaven un color rogenc. Aquells sediments són ara les lutites i gresos vermells predominants. Tot pujant es troben altres materials: nivells de color gris que es van mantenir humits i no es van oxidar, margues guixoses de color blanc que es van formar per la precipitació de guix en el fons de llacs salabrosos i també estrats de roca calcària força dura formada en llacs d’aigua dolça permanent. L’alternança de materials ens explica l’evolució del paisatge en el decurs de milers d’anys; l’erosió posterior ho ha posat a la vista, creant el relleu actual. A dalt del pla podem observar un potent estrat de roca calcària lacustre que ha configurat aquesta forma de relleu en el que s’anomena erosió diferencial: la roca calcària és resistent a l’erosió i resta al seu lloc mentre que les més toves són arrossegades cap als rius i el que va ser el fons d’un llac ara és el cim d’un altiplà. Aquesta roca està afectada per dues sèries de fractures paral·leles que es creuen i la divideixen en blocs; quan l’erosió de les lutites de sota descalça un bloc i es desequilibra, cau muntanya avall. Res no és permanent. 
 
Nom del paratge: Pla de Roques Albes.

Situació geogràfica: Terme municipal de Sallent, malgrat que és més visible des d’Artés. S’hi pot accedir des de les dues poblacions i des de Cabrianes. La propera masia de Fussimanya és una referència ben coneguda. Una pista arriba al cim del pla, la vora abrupta és ben a prop.
Procedència del nom: Roques Albes és sinònim de roques blanques.

Situació geològica: La zona forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre, dins de la unitat anomenada Formació Artés.
Importància geològica: L’itinerari permet observar l’evolució d’aquesta part de la Depressió en el decurs de centenars de milers d’anys, així com el treball de l’erosió, que ens ho ha posat tot a la vista.
Materials geològics: Pertanyen íntegrament a la Formació Artés. S’hi observen lutites i gresos vermells i nivells grisos, margues guixoses i calcàries lacustres.
Edat de la formació: La sedimentació data de l’Eocè Superior i l’Oligocè Inferior, a l’entorn de 34 milions d’anys enrere. L’erosió que configura el relleu actua des de fa milions d’anys i continua avui.
Curiositats: La masia de Fussimanya s’anomenava antigament Mas Roques Albes.


Participació