El pla de Roques Albes

Passant per l’Eix Transversal prop d’Artés veiem unes cingleres vermelles que són a la base d’una costa que culmina en un petit altiplà anomenat pla de Roques Albes, un magnífic mirador del Bages.

per Josep Girabal Guitart (Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central), 26 d'octubre de 2018 a les 11:22 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.


Recomanem pujar-hi per la banda d’Artés passant per la masia de Fussimanya, seguint així un itinerari geològic pels materials de la Formació Artés, d’una antiguitat a l’entorn dels 34 milions d’anys, entre l’Eocè Superior i l’Oligocè Inferior. En un procés sedimentari els materials més moderns es dipositen sobre els més antics, de manera que mentre pugem viatjarem en sentit del pas del temps.

 
A l’època esmentada això era una gran plana seca i calorosa sense sortida al mar; les muntanyes més properes eren al sud, on ara hi ha el Vallès, d’on baixaven rieres que de tant en tant inundaven aquella plana i hi deixaven capes de fang i sorra que s’assecaven al sol. El ferro que contenien s’oxidava pel contacte amb l’aire i agafaven un color rogenc. Aquells sediments són ara les lutites i gresos vermells predominants. Tot pujant es troben altres materials: nivells de color gris que es van mantenir humits i no es van oxidar, margues guixoses de color blanc que es van formar per la precipitació de guix en el fons de llacs salabrosos i també estrats de roca calcària força dura formada en llacs d’aigua dolça permanent. L’alternança de materials ens explica l’evolució del paisatge en el decurs de milers d’anys; l’erosió posterior ho ha posat a la vista, creant el relleu actual. A dalt del pla podem observar un potent estrat de roca calcària lacustre que ha configurat aquesta forma de relleu en el que s’anomena erosió diferencial: la roca calcària és resistent a l’erosió i resta al seu lloc mentre que les més toves són arrossegades cap als rius i el que va ser el fons d’un llac ara és el cim d’un altiplà. Aquesta roca està afectada per dues sèries de fractures paral·leles que es creuen i la divideixen en blocs; quan l’erosió de les lutites de sota descalça un bloc i es desequilibra, cau muntanya avall. Res no és permanent.

Nom del paratge: Pla de Roques Albes.
Situació geogràfica: Terme municipal de Sallent, malgrat que és més visible des d’Artés. S’hi pot accedir des de les dues poblacions i des de Cabrianes. La propera masia de Fussimanya és una referència ben coneguda. Una pista arriba al cim del pla, la vora abrupta és ben a prop.
Procedència del nom: Roques Albes és sinònim de roques blanques.

Situació geològica: La zona forma part de la Depressió Geològica de l’Ebre, dins de la unitat anomenada Formació Artés.
Importància geològica: L’itinerari permet observar l’evolució d’aquesta part de la Depressió en el decurs de centenars de milers d’anys, així com el treball de l’erosió, que ens ho ha posat tot a la vista.
Materials geològics: Pertanyen íntegrament a la Formació Artés. S’hi observen lutites i gresos vermells i nivells grisos, margues guixoses i calcàries lacustres.
Edat de la formació: La sedimentació data de l’Eocè Superior i l’Oligocè Inferior, a l’entorn de 34 milions d’anys enrere. L’erosió que configura el relleu actua des de fa milions d’anys i continua avui.
Curiositats: La masia de Fussimanya s’anomenava antigament Mas Roques Albes.



Participació