Aquesta informació es va publicar originalment el 11 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
DES DEL DIVAN. PEL DOCTOR LACETÀ
Fa anys, de fet fa massa anys, Manresa estava en el mapa mental de molts joves estudiants. Encara enguany m’he trobat amb un parell de persones de comarques veïnes que, en saber que soc de Manresa, comenten: «Ah! l’Institut Lluís de Peguera de Manresa, quants records!». Recordem que ha unes dècades el batxillerat tenia sis cursos, quatre d’elemental i 2 de superior, amb uns exàmens de revàlida a quart i sisè. Es començava als onze anys i, si tot anava bé, vull dir que no es repetia, s’acabava cap als setze anys. Calia, per totes les escoles de les diferents comarques veïnes venir examinar-se a l’"insti". En tot un dia hi havia els exàmens de cadascuna de les assignatures: amb una munió d’estudiants venint a Manresa des de contrades lleidatanes, osonenques, berguedanes, de l’Anoia i d’altres llocs que faria la llista molt llarga. Em sorprèn sempre que, malgrat que les persones que venien a examinar-se ho feien en unes circumstàncies de patiment, en parlaven bé i amb un record d’una ciutat que els acollia i que era clau per al seu futur.
De fet, l’acolliment a les diferents aules era gairebé sempre feta pel responsable de l’assignatura i al Peguera la majoria eren catedràtics. Et feien patir amb severitat i "señorío", un discurs curt i, a respondre, si es podia. Una part de les persones foranes, més les del Bages, hi van cursar estudis superiors. De sempre han relacionat Manresa amb la seva carrera estudiantil i, a part de poder discutir sobre les percepcions personals, recorden Manresa com a ciutat "referent", ja que si esmentem capitalitat ja tenim l’embolic a sobre la taula.
Recordar les diferents anècdotes i personalitats de catedràtics i personatges donaria per a un munt d’articles, però la veritat és que em costa pensar en la possibilitat que se’m malinterpreti. Guanyaven el seu lloc per oposició i amb un bagatge intel·lectual que ja voldrien personatges actuals. Suposo que això de les oposicions, algunes de rang superior, afecta força el caràcter de les persones i en general poden impulsar a la introspecció, el retraïment social i al sentiment de pertinença a un grup selecte i amb un cert to de superioritat intel·lectual i moral. Per cert, podria trobar la ciutat de Manresa i, per proximitat el Bages, una temàtica o una àrea en la qual puguem tornar a ser referents? Llarga glòria al Lluís de Peguera.
