Actualitzat el 11/10/2018

Josep Guzman, el mestre que batega amb Lacenet

PEL SENYOR RAMON
Il·lustració: Maria Picassó

En Josep Guzman i Santisteban va néixer a Súria, ara fa 61 anys. El punt de manresanitat el va pactar amb la seva dona, que és barcelonina i a qui no l’acabava de convèncer aterrar en un petit poble bagenc. Manresa faria de terme mig. De fet, ell ja hi havia estudiat el COU i fins havia començat a treballar de mestre a l’Acadèmia Central, mentre enllestia Magisteri a la capital. Al capdavall doncs, farien família aquí, on creixeran els seus dos fills, i ell va trobar plaça definitiva a Sant Salvador de Guardiola, fins al mateix dia de la jubilació. Més de tres dècades de perseverança! Va arribar-hi com a tercer mestre d’una escoleta rural i se’n va anar que n’eren trenta, al claustre. Hi va fer tots els papers de l’auca i, sense canviar de centre, va mudar-se dos cops d’edifici. Tot i aquesta dedicació, però, l’home encara es va involucrar en un grup de mestres per fer la maqueta del Bages en relleu, mentre participava en activitats de formació al Centre de Recursos Pedagògics. Després vindria la passió per les diapositives, o aquell vídeo entusiasta de Sant –quan Sant Benet era un esponerós esbarzerar. «Ja érem colla i anàvem sumant projectes: es tractava de relacionar l’aprenentatge vivencial de la comarca, incorporant també temes tan diversos com l’eradicació de la pobresa o la família». I és aleshores que arriba la telemàtica! El Josep, com molts dels seus –Ramon Barlam, Palmira Santamaria, Àngel López, Jaume Illa i també Toni Casserres, entre molts d’altres– s’aboquen a aquest nou format que els acabarà definint i popularitzant: l’equip Lacenet. L’objectiu és intentar que les escoles incorporin eines telemàtiques i que les utilitzin per col·laborar entre elles, nois i noies, i educadors. De tot això ja fa vint anys, i el pòsit és indiscutible perquè suma més de vint projectes col·laboratius també. És clar que avui la tasca potser és més complicada. Perquè si d’una banda aquells prehistòrics ordinadors domèstics "Commodore" s’han transformat en tauletes i telèfons fulgurants, gairebé a l’abast de tothom, en realitat són eines que encara no hem après a utilitzar prou bé. Per això des de Lacenet continuen proposant de treballar-hi amb contes i endevinalles, amb descobertes territorials que arriben arreu del món. Quina escola no ha sentit a parlar de les barcelonades? En Josep Guzman, jubilat tot just fa un curs, celebra aquests 20 anys de Lacenet i amb el seu tarannà discret i constant pronostica la continuïtat d’una tasca que suma fins més de trenta voluntaris, i a qui també cal rejoveniment. Gent que faci xarxa i doni una altra volta a la relació entre escoles i noves tecnologies. I ell, com que enyora la canalla, encara torna tres cops per setmana a treballar l’hort escolar, amb els nanos que lliurement el vulguin acompanyar. Voleu millor projecte de proximitat que veure créixer enciams? I és que els humans encara no vivim pas dels "bytes" del cel...

Navega per les etiquetes

QUI NO CONEIXeducació

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.