“Gent de Manresa, sou molt bona gent”

per Aida Solà, 3 de setembre de 2018 a les 21:24 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 3 de setembre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TEATRE. Durant anys, dècades, segles, hem aplaudit actors, actrius, dramatúrgies, escenografies, directors... però sempre ens hem oblidat d’una peça clau del teatre: el públic. Quim Masferrer pensa que ha arribat l’hora de fer un homenatge al públic en un espectacle únic i impossible de repetir perquè el públic n’és el protagonista. Un protagonista, o millor dit: molts protagonistes.
Poques arts escèniques han adquirit la condició de clàssiques en tan poc temps com els monòleg. El gran èxit del monòleg es deu al fet que tracta temes quotidians i d'actualitat de forma irònica, crítica i sovint descarnada. A més, és una fórmula senzilla de presentar un espectacle. Amb un micròfon, gràcia i un bon guió n'hi ha prou per aconseguir el somriure del públic.

“El foraster” (TV3), conduit per Quim Masferrer, es basa en aterrar en un poble petit de qualsevol comarca i conviure amb alguns dels seus habitants durant un cap de setmana. Un programa on la sensibilitat i el respecte per a les persones conviuen amb l’humor i el divertiment. L’element més important del programa és el monòleg a la sala gran dels pobles, on Masferrer s’enfronta cara a cara amb els mateixos personatges que ha entrevistat als seus llocs de feina o a casa seva hores abans. El monòleg dóna sentit a “El Foraster”; i també a “Bona gent”, el darrer espectacle de Quim Masferrer, i que es va poder veure dilluns passat en dues funcions a la Sala Gran del Teatre Kursaal.



“Bona gent” és una mirada al què alguns qualifiquen com la Catalunya profunda, rural i ramadera... Una Catalunya formada per cents de pobles que no superen el miler d’habitats i que evoluciona amb la resta de la societat.

“Gent de Manresa, sou molt bona gent!” va ser la frase que Masferrer va utilitzar per acabar la seva funció a Manresa. Amb un to pletòric i sensible, va fer posar la pell de gallina a tots els manresans.
Arxivat a:
Cultura, Kursaal, humor, TEATRE



Participació