Jordi Sardans | Actualitzat el 21/06/2018

L'Anella Verda

 
"L’Anella Verda de Manresa. 40 retrats d’un patrimoni ambiental", és el darrer llibre publicat per Ignasi Cebrian Ester, dins la col·lecció Petjades, de Cossetània Edicions. Responsable de la secció "Natura urbana", de la revista El Pou de la gallina, i fotògraf especialitzat en la natura, ha aconseguit relligar d’una manera molt didàctica 40 retrats, amb l’objectiu essencial de divulgar l’Anella Verda de Manresa. En bona part, el treball és un aprofundiment dels articles publicats en aquesta revista i una major tria fotogràfica li permet lluir-se en aquest aspecte. Actualment és membre de Meandre, associació per preservar el patrimoni natural del Bages, de la qual va ser president durant sis anys, professor de Biologia i Geologia a l’institut Lluís de Peguera i membre de la Institució Catalana d’Història Natural, així com del Col·legi de Biòlegs de Catalunya. L’autor, en la presentació de l’obra, defineix l’Anella Verda de Manresa, que envolta la trama urbana de la ciutat, relligada amb les poblacions del Pla de Bages. 
 
El llibre està ordenat en sis capítols. En el primer, "Ciutat viva i muntanyes", presenta Manresa com un ecosistema on poder-hi viure i l’Anella Verda com un espai periurbà, dedicat al lleure, com el parc de l’Agulla o el de Secà, que aporten qualitat de vida i benestar social. La depuració d’aigües i el reciclatge de les escombraries al parc Ambiental de Bufalvent, constitueixen el segon capítol "Gent i parcs de proximitat". Els ecosistemes propers als ciutadans que formen part del patrimoni ecològic, geològic, botànic o zoològic s’analitzen a "Patrimonis ambientals", on remarca la importància de la torre Lluvià com a entorn de creativitat ambiental i centre d’interpretació de l’Anella Verda. A Rius i rieres posa en valor la importància que al llarg de la història han tingut les cingleres i els meandres del Llobregat, i el Cardener, i les rieres de Rajadell –inclòs el Xup– i la de Guardiola o del Cornet en la fisonomia de la ciutat. A Regadiu i secà estableix els dos tipus d’agricultura ciutadana, el primer gràcies a la Séquia, amb les hortes de Viladordis i el Poal; i el segon, concretat en oliveres, vinya i cereals, especialment els plans de Santa Caterina. I a "Paisatges connectats", analitza els ponts de connexió entre l’entorn rural i la ciutat urbanitzada, amb infraestructures verdes de Santa Caterina a la Guia o els corredors ecològics blaus.
 

Navega per les etiquetes

OPINIÓliteraturaAnella Verdanatura

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.