Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de juny de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
INDRETS. És un paratge natural situat entre boscos i camps de cereals. El torrent de les Tàpies hi passa a tocar, per bé que normalment baixa sec. De fet es tracta d’un conjunt de forns on s’utilitzava de matèria primera per l’obtenció de calç la mateixa roca calcària que hi ha on són edificats.
Aquesta roca es va formar a partir de sediments dipositats en un fons marí no excessivament profund d’un mar subtropical de fa uns 38 milions d’anys. Eren esculls de corall i plataformes marines on habitaven tot tipus d’organismes. L’acumulació de les restes i del carbonat de calci que precipitava de l’aigua marina va anar formant una extensió considerable de material que amb el pas de milions d’anys esdevindrien aquests nivells de roca calcària. L’aflorament d’aquestes roques en superfície va fer que es pogués obrir una pedrera i fer-hi els forns ben bé al costat, cosa que permetia una organització més eficient de la feina. El tipus de forn que es va construir i la tècnica que s’utilitzava per coure la roca ja es coneixien en temps dels romans i aquí es va fer servir fins la dècada de 1950. Per produir la calç viva era necessari que la roca arribés als 1.000 graus. Això s’aconseguia cremant vora 2.000 feixos de llenya de pi, plantes i arbustos llenyosos, durant uns 4 o 5 dies. Era una feina molt dura i no permetia que els calcinaires badessin si no es volien malmetre les 100 tones que es coïen cada setmana, i de les quals només se n’obtenien 50 kg de calç viva. Aquest indret acull el Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat. Els seus propietaris s’han cuidat de la restauració. En aquest centre es fan moltes activitats i tallers durant l’any i tot sovint se’n poden veure els resultats en els boscos circumdants i l’espai expositiu. Les visites són concertades. Dins el Geoparc Mundial Unesco de la Catalunya Central els elements del patrimoni miner tradicional són abundants, ja siguin forns de calç, de guix o teuleries. Alguns en un estat de conservació força bo. Permeten conèixer una forma de vida dels nostres avantpassats molt lligada a l’aprofitament dels recursos propers. Entre els forns de calç també destaca especialment el magnífic conjunt de Collbató, una edificació amb tres forns que van ser actius a finals del segle XIX i principis del XX.
Nom del paratge: El forn de la Calç.
Situació: Hi ha diferents rutes per on accedir-hi, degudament senyalitzades. Una és agafant el camí que surt des de prop del km 4,2 de la carretera B-431, entre Artés i Calders. L’altra és prenent el trencall de la N-141c, de Navarcles a Calders, prop del km 11.
Situació geològica: Les roques pertanyen al que els geòlegs anomenen Formació Tossa, que són aquelles formades mar endins coetàniament als conglomerats que es formaven als ventalls costaners de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
Procedència del nom: Són un conjunt de forns construïts per a la producció de calç.
Trets geològics: L’indret està situat sobre un nivell de calcàries, dures i força fracturades. Aquestes roques formen us sistema càrstic que permet que l’aigua d’escorrentia s’infiltri fàcilment.
Materials geològics: Essencialment calcàries.
Edat de formació: L’edat geològica és Bartonià, dins l’època eocena, fa al voltant d’uns 38 milions d’anys.
Curiositats: CACIS ha realitzat durant anys una convocatòria internacional anual que ha permès portar molts creadors d’arreu del món a fer projectes d’investigació artística. El forn de la Calç és un Bé Cultural d’Interès Local i forma part dels 150 millors elements del patrimoni industrial de Catalunya.
