Jordi Sardans | Actualitzat el 18/05/2018

En record de Guillem Agulló

 
La darrera de les visites que Òmnium Bages-Moianès va fer en la ruta Vicent Andrés Estellés a Burjassot, ciutat natal també de Guillem Agulló, fou davant Ca Bassot, on a l’interior hi ha una paret amb un gran mural dedicat al seu veí assassinat, on es llegeix «Guillem, la teva lluita a les nostres mans». També se li dedica l’últim poema del recorregut, «treballarem pel nostre País...». Aquest 11 d’abril ha fet 25 anys de la seva mort a mans d’un grup d’ultra dreta espanyola, a Montanejos, a l’Alt Millars (Castelló), encapçalat per Pedro Cuevas, autor material, convicte i confés de l’assassinat a sang freda. Condemnat a una pena de setze anys només en va complir quatre i l’any 2007 es va presentar a les eleccions municipals de Silla sense que fos escollit regidor. Implicat també en el cas Pánzer, ara el Tribunal Suprem l’acaba de tornar a deixar en llibertat, tot i estar acusat d’un nou delicte de terrorisme. Inicialment, la policia espanyola va presentar l’acte com una simple baralla a la porta d’una discoteca i la premsa valenciana espanyolitzada va disfressar la notícia barrejada enmig dels successos, negant en tot moment que es tractés d’un fet polític. Començant pels seus pares, diversos valencians han aconseguit tenir sempre viva la memòria d’un jove a qui van matar amb només 18 anys. 
 
És un gran mèrit de totes les persones que n’han aconseguit mantenir viu el record. També a Manresa, sota la Seu, hi hagué durant anys un gran mural que el recordava, encara que en circumstàncies marginals. Però causa gran admiració veure com gent individual recorda els malaurats fets. Els pares actualment encara reben ofenses i insults per part d’un grupet de feixistes del poble, que assetgen la democràcia i no admeten que governi Compromís des de fa uns quants anys. Finalment, se li ha dedicat un passeig a València i un carrer apartat del seu poble. La premsa civilitzada n’ha parlat i és que el tema és d’una enorme actualitat, arran del que està passant. Les bandes ultradretanes que pul·lulen lliurement per Artés, Balsareny o el Pont de Vilomara arrencant llaços grocs i agredint persones amb total impunitat, o els de Sarrià que trenquen els vidres de Catalunya Ràdio, donen a entendre que el model violent d’aquests sectors al País Valencià s’importa cap a Catalunya.
 

Navega per les etiquetes

violènciaOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Jordi SardansHistoriador i Llicenciat en Ciències de la Informació. Ha publicat diversos llibres relacionats amb la història local. Membre fundador de la revista El Pou de la gallina, en va ser cap de redacció i, des de de 1994, n'és el coordinador. També ha col·laborat amb el diari Regió7 on, setmanalment publica una columna d'opinió.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.