Josep M. Oliva | Actualitzat el 15/05/2018

Morts distingits

 
Parlava un dia, en aquesta mateixa columna, de les esqueles de l'"Abc". Cada cop que me n'ha caigut un a les mans he anat de pet a aquella secció buscant amb l'avidesa d'un col·leccionista la necrològica d'algú amb cognoms il·lustríssims i carregat de distincions i honors. Sempre n'hi trobes alguna, no fallen mai. Reflecteixen una Espanya que sembla treta del segle d'or però que continua existint. Ara, des de fa un temps, he descobert que en un diari molt més a l'abast com ho és "La Vanguardia" també hi ha qui dona un toc personal a les esqueles i no deixo mai de mirar-les per veure fins on pot arribar la ximpleria. L'al·licient que pots trobar a les de l'"Abc" és veure quina és més esperpèntica; a "La Vanguardia", quina és més ridícula.
 
Els morts de "La Vanguardia" són persones molt més senzilles, sense dobles cognoms ni triples títols nobiliaris: Però a les famílies els deu semblar que un nom i dos cognoms és poca cosa i ara s'ha posat de moda rematar-ho com sigui. La majoria ho fan a l'estil d'aquests exemples, tots reals: Antoni G. B. («Ton») ; Jacint B. C. («Cinto»); Josep M. M. («Pep»); Francesc I.B. («6Q»); Catalina V. D. («Cati»); Francesca P. R. ("Paquita»); Montserrat M. S. («Montse»)... Alguns altres fan referència a denominacions familiars: Manuel B.C. («Avi Manolo»); Josefa Z.B. («Tia Pepi»); Carmen F. L. («Iaia Carme»), Jordi V. M. («L'avi guapo»); Mª Carmen M. M. («Marita», «mita», «mami»), tres en una! I hi ha encara un grup en el qual, a manca de títols o càrrecs, hi posen el que sigui com si en l'adeu definitiu calgués deixar aquest món presumint d'alguna cosa. Vet aquí algunes referències de mostra: Martín C. F. («Iaio, papa, Martín, Martí, Martínez»), increïble però cert; Margot F. C. («Esposa, mamá, abuelita, abu. Mujer fuerte»); María S. R. («Artista de genio y figura»); Ricard P. B. («Català i cristià»). I una en què, sota l'escut amb les quatre barres, diu: Victor «Sempre fidel a Catalunya») i quan la llegies et semblava com si s'acabés de morir el president Tarradellas. Moltes esqueles de "La Vanguardia" s'han convertit en una extensió del facebook, un aparador on sentir-se reconegut per qualsevol nimietat, ja sigui per dir-se Quico, o per ser espòs, pare, avi, català, cristià.... o soci del Figueres. Una altra moda absurda però un gran entreteniment.

Navega per les etiquetes

necrològiquesOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.