Aquesta informació es va publicar originalment el 10 de maig de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PROPOSTES. Prepareu els sentits per les recomanacions que faran aflorar les més diverses emocions.
MÚSICA
Rock en estat pur
Marc Vilanova
Ara que de mica en mica va arribant el bon temps i es comença a notar la baixada de la música en directe a les nostres sales i teatres, per aquest mes de maig hem de destacar la programació de la Stroika. La sala manresana aporta per a aquest mes una gran programació de noms consolidats dins del panorama del rock estatal, que de ben segur faran les delícies dels seguidors de l’escena. Començarem pels bascos Rat-zinger, amb la seva mescla de punk, harcore i metall (divendres, 4 de maig, 21 h). Continuarem amb el agressius Narco, que presenten el seu últim treball discogràfic "Espichufrenia" i la habitual descàrrega de rap metall (dissabte, 19 de maig, 22 h). I per últim, els incombustibles Eskorbuto, que faran retronar el seu mític "Mucha policía" per a alegria dels punkrockers més veterans (divendres, 25 de maig, 22 h). Per a qui prefereixi una vetllada menys sorollosa, recomanarem també la visita de Núria Graham, amb el seu estil alternatiu i veu més que evocadora (divendres, 18 de maig, 22:30 h).
TEATRE
Moby Dick
Joan Morros
Per acabar la programació teatral del primer semestre, arriba al Kursaal una adaptació de "Moby Dick", amb Josep Maria Pou en el paper del capità Ahab i dirigida per Andrés Lima. L’obsessió malaltissa i desaforada per caçar la gran balena blanca és l'argument principal del muntatge que representa una mirada de l’ésser humà sobre la mort, la història d’una agonia, d’un suïcida amb pocs trets humans, perquè l'obsessió el domina per damunt de tot. Ell i dos personatges més simbolitzen tota una tripulació controlada per aquest capità. El capità Ahab és, alhora, un dictador i un heroi clàssic.
ART
Nostàlgia
Maria Camp
La nostàlgia és un sentiment que tots, en un moment o altre de la nostra vida i en més o menys intensitat, sentim. Enyorem un lloc, uns temps, potser unes persones... En alguns de nosaltres pot ser un sentiment passatger, en altres és més permanent... És a l’entorn d’aquest concepte que l’artista nigerià Aloaye Norris Adoro ens ofereix una exposició-instal·lació que es podrà veure al Centre Cultural el Casino fins a final de juny. L’origen del treball que ens ofereix el trobem en una bossa de plàstic: un element que evoca l’artista al seu lloc d’origen, la seva família, uns records, unes olors... I és que és molt comú entre els africans utilitzar aquest tipus de bosses quan viatgen als seus països d’origen i tornen carregats amb bosses plenes d’aliments que la mare els ha comprat a mercats locals. Aquest element, doncs, es converteix en el protagonista de l’exposició, un fet habitual en les pintures de Norris Adoro, en les quals hi solen tenir molt protagonisme les imatges i elements de la realitat quotidiana. I precisament per la presència, en aquest cas, de la bossa de plàstic, l’exposició també remet l’espectador a pensar en l’impacte que el plàstic té en el medi ambient. Una idea que tot i no ser en l’inici del projecte hi sorgeix de manera inherent.
