Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'abril de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
NATURA URBANA. Avui, excepcionalment, us parlaré del llibre titulat "L’Anella Verda de Manresa. 40 retrats d’un patrimoni ambiental", un llibre farcit amb 40 retrats destacadament visuals que converteixen el lectors en espectadors.
Si fem un recorregut per cadascun dels 40 retrats, ordenats en sis capítols o temàtiques, ens situarem en variats emplaçament de l’Anella Verda que, al mateix temps, ens portaran a reflexionar sobre temes de medi ambient globals a partir d’allò local.
Els escrits i fotografies, els retrats, que conformen aquest llibre, aporten una pinzellada sobre algunes singularitats de l’Anella Verda, d’aquest entorn natural, agrícola o més urbanitzat, com és la seva vegetació, les espècies animals, apunts geològics, clima, ciutats i població. En el primer capítol, "Ciutat viva i muntanyes", presentem Manresa com a ecosistema i l’Anella Verda com a espai periurbà i proposem diferents miradors que ens procuren unes vistes panoràmiques, més generals de totes dues. Els espais de l’Anella més coneguts dels manresans són els dedicats al lleure; el parc del Secà i el de l’Agulla, o els destinats a funcions més prosaiques, com la potabilitzacó d’aigües, el mateix parc de l’Agulla, o la gestió i reciclatge de les escombraries al parc Ambiental. Això queda reflectit en el segon capítol, "Gent i parcs de proximitat".
A "Patrimonis ambientals", descobrim i destaquem part del patrimoni ecològic, geològic, botànic i zoològic distintiu de la ciutat i de l’Anella. Aquells ecosistemes i organismes pròxims als ciutadans, però que sovint passen desapercebuts als més urbanites. Algunes de les joies naturals i ecològiques de les dues rieres i els dos rius que transcorren pel municipi les revelem a "Rius i rieres". Són els camins d’aigua que han creat i establert al llarg de la història la fisonomia de la ciutat. A "Regadiu i secà", retratem dos tipus d’agricultura en harmònica convivència. D’una banda, la força de l’aigua traduïda en conreus gràcies a la Séquia i, de l’altra, els camps de secà mediterranis com les oliveres, la vinya o els cereals. Al darrer capítol, els retrats finals del llibre, "Paisatges connectats", evidenciem la complexitat dels paisatges de l’Anella tot destacant els ponts de connexió entre els entorns rurals i naturals, i la ciutat urbanitzada, que contribueixen a suavitzar o potenciar, entre ells, un actiu joc d’equilibris ecològics.
En conjunt, el llibre inclou, en tot retrat, l’esperit de divulgar l’Anella Verda de Manresa i, a més, regala al lector un seguit d’elements que li permeten copsar la diferència entre una ciutat sostenible des del punt de vista ambiental i una que no ho és. Per acabar, un darrer apunt: al lector del Pou li sonaran algunes retrats. No és casualitat, gairebé tots han passat per aquesta secció. És on van néixer per convertir-se en llibre. Moltes gràcies a la redacció de la revista!
