Josep M. Oliva | Actualitzat el 25/03/2018

Les muses

 
Acabo de llegir un llibre que a part de proporcionar-me una grata lectura, m'ha semblat molt enriquidor. "Musas de Barcelona" –una obra col·lectiva de dinou autors– és un recull de 25 històries escrites al voltant de les dones que van inspirar d'altres tantes obres d'art radicades a Barcelona. El llibre té l'origen en una sèrie de catorze articles que van ser publicats l'estiu del 2012 a "La Vanguardia" i als quals posteriorment se n'hi van afegir onze més, escrits expressament per configurar aquella obra. Excepte alguns casos comptats com el de la model fotogràfica Teresa Gimpera, el gruix de les muses que hi apareixen citades són dones desconegudes per al gran públic, malgrat ser tant i tant populars moltes d'elles un cop transmutades en una pintura o bé una escultura. Manllevant la idea i amb el respecte degut als seus autors, de llibres com aquell se'n podrien escriure desenes, si no centenars. Tan sols caldria fixar la mirada sobre una munió infinita de dones d'aquí i d'arreu que han estat la inspiració de moltes de les pintures i escultures, però també de molts dels poemes, de les novel·les i de les cançons que algun cop ens han emocionat. La llista seria inacabable i em temo que, per un general, si les poguéssim conèixer en persona i no pas en una crònica literària com la que fa el cas, el desengany que ens n'enduríem podria ser considerable. Quantes d'aquelles que han inspirat els poemes d'amor més bells que haguem llegit mai ens semblarien vulgars i adotzenades i quantes que han estat protagonistes de cançons sublims, si les coneguéssim les trobaríem insuportables...
 
Amb les muses alienes passa com ens pot passar com amb tantes persones populars que admirem des de la llunyania: és millor mantenir la imatge que ens han transmès en la distància que no pas conèixer-les de prop i exposar-nos a tenir una decepció. De fet això ens pot passar fins i tot amb les muses pròpies. Serrat té una cançó ("Porque la quería") on ho explica molt cruament: «Porque la quería/ se fue para siempre,/ quiso poner a salvo aquella imagen./ No confió en ella/ y quiso asegurarse».  Tal com passa amb les muses i amb qualsevol personatge que tinguem idealitzat, passa també amb els polítics i amb tota mena d'ideòlegs i d'agitadors. Però molts no escarmenten i encara es deixen entabanar per la retòrica vibrant dels seus discursos.
 

Navega per les etiquetes

OPINIÓinspiraciócultura

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.