Carta oberta del ‘Juan de los pájaros’ (2)

per Pere Culell , 19 de març de 2018 a les 11:28 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 19 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 
Sóc Juan González Reina i vaig venir a Catalunya al 1955, amb 22 anys. Era l’època d’aquells trens de fusta que venien carregats d’andalusos amb maletes de cartró fugint de la misèria a què ens tenien sotmesos els "señoritos". Vam arribar a Catalunya amb l’esperança de canviar de vida, i fins a cert punt ho vam aconseguir,  i Catalunya ens va rebre amb els braços oberts.
 
I això ho constato ara perquè, a nosaltres, els qui vam viure el franquisme, els dirigents del PP ens estan recordant aquells temps tan difícils. Només cal recordar l’actuació que van tenir l’1 d’octubre en les votacions del Referèndum, veient les imatges de la Policia i de la Guàrdia Civil atonyinant la gent que, de manera tan democràtica i pacífica, anava a exercir el seu dret a vot. Una actuació policial donada per bona per Ciudadanos i els anomenats socialistes.
 
El que ells anomenen transició política va ser simplement una reforma, perquè molts símbols i actituds del franquisme continuen encara vigents. Per exemple, el Valle de los Caídos, la bandera, l’himne nacional... I no han volgut mai treure a la llum els crims del franquisme, les foses comuns, la repressió als carrers, les tortures a Comissaria o les persones innocents privades de llibertat tan sols per pensar diferent, durant la postguerra. O les injustes penes de mort. A part de les prohibicions a Catalunya de la nostra llengua i de la nostra cultura.
 
I ara els del PP volen fer el mateix: han destituït el nostre President, el nostre Govern, el nostre Parlament, elegits democràticament pel poble català, i han empresonat els nostres dirigents per defensar el mandat del poble.
 
Però tots els seus lladres imputats poden seguir impunement al carrer. Per això, presumeixen de Tribunal Constitucional i de Tribunal Suprem amb membres triats per ells; perquè no els empresonen. I als jutges que volen complir amb el seu deure, els fan fora.
 
Finalment, vull deixar clar que Catalunya no és Espanya. Que és una nació molt diferent, amb la seva llengua i la seva cultura, i que no ens l’arrabassaran.
 
Març 2018



Participació