Actualitzat el 16/03/2018

Un vell, fosc i emprenyador record (2)

DES DEL DIVAN. PEL DOCTOR LACETÀ


Plantejava, en la primera part d’aquesta reflexió, la foscor d’una època, repressiva en tots els àmbits. Hi ha imatges que queden a la retina i posteriorment a la memòria com les que comentarem tot seguit. Les esglésies manresanes estaven plenes de gom a gom en la postguerra, feia basarda contemplar els homes i les dones convenientment separats, les estones en les quals, durant la celebració de la missa, tocava agenollar-se. El que més recordo és l’expressió de les cares: recolliment en les dones i una expressió de resignació, de mirar als costats d’una gran part dels homes. Agenollats però no vençuts, molts d’ells amb un genoll al terra i l’altre peu encara ben posat al terra i reposant el braç sobre el genoll que no tocava el terra.
 
Quan em vaig atrevir a preguntar –cal recordar que en aquells temps la dita era: «Els nens parlen quan les gallines pixen» o sigui mai!–. la resposta era que com quan durant la mili aquesta era la postura de respecte, però em fascinava veure que era una postura imposada i no acceptada, un acte reflex, après amb la imposició de la religió i l’exèrcit, que anaven junts proclamant normes. Em sorprenia l’expressió facial dels homes. Malgrat estar agenollats, els ulls miraven als altres i al voltant, buscant complicitats i, segurament pensant «què c... fem així!».
 
Tot plegat ve a tomb perquè que per raons que no venen al cas passejava fa poc per una ciutat musulmana en un divendres al matí i, en donar la volta a un carreró, de cop veig tot d’homes agenollats , a l’hora de l’oració del migdia, i el que vaig observar és que una part d’ells mantenien la mateixa expressió a la cara dels homes. No hi havia dones, com en les esglésies de quan era petit. Semblaven dir-me el mateix que aquells homes catalans de fa unes dècades.
 
Les societats es desenvolupen malgrat les imposicions religioses, moltes vegades a pesar d’aquestes normes; l’educació, la cultura, les condicions socioeconòmiques, entre altres factors, ens fan sentir i ser més lliures. Les religions necessiten màrtirs per emular, al Mediterrani, les agressions a la Maria Goretti a Itàlia i a la josefina Vilaseca a Catalunya van ser utilitzades per tal de perpetuar unes normes restrictives. O caldria dir perpetrar? A l’any 1957 s’hi van afegir a Manresa les processons pels 50 anys de les, per l’Església, aparicions de Fàtima. Aparicions en un  ambient rural, de molt baix nivell educatiu i aprofitat, a la nostra ciutat, amb els carrers plens de processons amb espelmes per recordar-nos que a les persones cal intentar tenir-les sota un jou. I si són dos, millor!

Navega per les etiquetes

DES DEL DIVAN

COMENTARIS

Des del Divan-Verge Fàtima
Jaume, 16/03/2018, 16:31

Les aparicions a Fàtima són dels anys 1916-1917
Les processons de la imatge de la Verge, a Catalunya foren l'any 1950 - veure pàgina de la web memoria.cat-

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.