Casa Oller

per Lluís Virós, 7 de març de 2018 a les 11:30 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 7 de març de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI CIUTADÀ. Aquest gran casal, originàriament barroc del segle XVIII i reformat a fons el XIX en estil neoclàssic, dona personalitat a la plana de l’Om. 


Com es veu clarament arran de la darrera rehabilitació, a la planta baixa hi ha restes d’arcades barroques que no es corresponen amb l’actual estructura d’obertures d’estil neoclàssic. Aquesta reforma radical probablement es va fer en  la data que indica el catàleg, el 1839. Es va construir com a residència d’una família noble i actualment hi ha habitatges i comerços.
 
Es tracta d’un gran casal edificat sobre una àmplia parcel·la que consta de planta baixa, dos pisos i golfes, tot i que al darrere, a causa del desnivell de la zona, té un pis més. La seva planta és trapezoïdal, quasi quadrada, amb un pati central cobert amb una espectacular cúpula sobre petxines que fa de llanterna. Té dues façanes exteriors que fan cantonada entre la Plana i el carrer de les Piques mentre que a l’altre lateral i a la part posterior hi té edificis adossats. La façana principal a la Plana de l’Om presenta una composició clàssica ordenada simètricament. Té un ritme vertical amb les obertures alineades: tres portes a la planta baixa, balcons amb barana de forja al primer i segon pis i finestres a les golfes. Totes les obertures estan coronades per uns característics arcs rebaixats. La façana al carrer de les Piques no presenta la mateixa regularitat. L'interior està desenvolupat al voltant del pati, al qual s'accedeix per un vestíbul. Del pati puja una escala de pedra fins al pis principal mentre una altra escala lateral adossada porta al segon pis. El catàleg protegeix la volumetria, l'aspecte exterior de l'edifici –tal i com s’ha fet en la recent restauració– i altres elements com l’escala de pedra i la cúpula que cobreix el pati. Està protegit per la importància històrica i artística i perquè és un element definidor de la imatge de la Plana de l’Om.
 
PER SABER-NE MÉS:
 
Xavier Sitjes: «Els casals barrocs manresans», a Bages, any XI, núm. 125-126 (juliol–agost de 1963), p. 11.



Participació