Andrea Izquierdo | Actualitzat el 05/03/2018

La ciutat que ha vist créixer els Velasco

D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic Fernando Velasco Morales, tinc 81 anys i actualment estic jubilat. Provinc de Larraix, al Marroc, tot i que, quan jo vaig néixer, allò encara era un protectorat espanyol. He treballat com a pintor durant gran part de la meva vida, aquesta humil professió és la que m'ha fet arribar fins a Manresa i m'ha fet experimentar la sensació de viatjar per tot Espanya. A més, vaig treballar durant molts anys a la Pirelli i vaig ser un dels fundadors de l'Associació de Veïns de la Font dels Capellans.


Les meves arrels van començar a forjar-se a Larraix a causa del desplaçament del meu pare a l'antic protectorat espanyol, ja que ell era funcionari de l'estat i va ser enviat a treballar allà. Un cop vaig ser ja major d'edat, vaig decidir que el meu futur es trobava a la península. El 1958, amb 23 anys, vaig decidir anar a viure a Madrid. Allà, però, solament vaig estar-hi un parell de dies, ja que no vaig trobar l'ambient gaire agradable per al meu gust. Donat això, vaig decidir modificar el rumb de la meva aventura i dirigir-me a Barcelona. Però Barcelona va ser un caos per a mi, es tractava d'una ciutat no gaire ben comunicada, on cada dia havia d'agafar diferents trens i tramvies per arribar a la feina, cosa que no em sortia rendible. Per aquest motiu, aprofitant un conegut de la família, vaig desplaçar-me a la que seria l'última parada del meu viatge, Manresa.
 

«Manresa ha aconseguit convertir-se en la meva llar i estic molt agraït per això»

Manresa ha sigut un escenari clau en la meva vida, un cop vaig arribar-hi no he volgut marxar mai. Desgraciadament, ara el meu cos no em permet sortir al carrer, el que és una llàstima. Com a molt em puc desplaçar al bar que hi ha justament al costat de casa meva, i això m'entristeix. Es cert, però, que mai no oblidaré els encants d'aquesta ciutat que ha vist a la meva família créixer i reproduir-se, riure i plorar. Van ser preciosos els temps en els quals cada diumenge la meva família i jo ens perdíem pels carrers del centre.
 
L'única diferència que he sigut capaç de trobar entre Manresa i Larraix és que allà vivia d'una manera més tranquil·la. Casa meva es trobava justament davant del mar i, en els meus temps lliures, visitava els boscos de la zona i a més anava a pescar amb els amics. La pesca al Marroc és la millor de totes les que he experimentat, tot i haver estat pescant pels voltants de Manresa en moltes ocasions. És cert però, que Manresa ha aconseguit convertir-se en la meva llar i estic molt agraït per això.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.