Aquesta informació es va publicar originalment el 18 de febrer de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
A una alçada d’uns 60 metres sobre el riu, aproximadament, aquesta cinglera es troba situada sobre un indret geològicament molt important, sobre uns materials molt recents, de l’Holocè, que correspon a l’època geològica actual (tot i que els darrers anys se l’hi ha separat un període anomenat Antropocè, que correspon segons mols autors als darrers 200 anys). Tot i així, les roques que formen la cinglera del Capelló, son de l’Holocè Inferior i se’ls pot atribuir una edat màxima d’uns 100.000 anys, aproximadament. Es tracta, doncs, del lloc més jove dels que hem tractat en aquesta sèrie.
Aquests materials recents s’han estat originant com a conseqüència d’unes fonts i circulacions d’aigües, enriquides de bicarbonat càlcic, en circular entre materials carbonatats triàsics propers (d’uns 200 milions d’anys). Així, en arribar a la superfície, aquestes aigües subterrànies han després l’anhídrid carbònic i han dipositat el carbonat de calci, el qual ha donat lloc al travertí, una roca esponjosa que ha crescut entre els vegetals que hi havia entorn de les nombroses fonts. Aquests materials han crescut sobre un substrat geològic més antic, sobre les llicorelles de l’Ordovicià, d’uns 480 milions d’anys d’antiguitat, pel tram curt. Tot això en una zona d’una gran complexitat estructural, ja que aquestes roques més antigues encavalquen a les carbonatades. Precisament, el riu Anoia aprofita aquest encavalcament per discórrer per l’anomenat estret de Capellades, a llevant del qual hi ha aquestes roques antigues i a ponent els travertins enlairats sobre aquestes, que aquí encavalquen als materials triàsics, una mica més al Nord. Sota de la miranda hi ha l’important Abric Romaní, un dels més importants jaciments arqueològics, del qual parlarem en una altra ocasió.
Nom del paratge: La cinglera del Capelló.
Situació: Aquest indret es troba a l’extrem oriental de Capellades, proper a Vallbona d’Anoia i a la Pobla de Claramunt. S’hi accedeix per la Ronda de Capelló.
Situació geològica: Situat sobre l’extrem septentrional de la Serralada Prelitoral Catalana en un lloc molt proper a la Depressió Geològica de l’Ebre, que es troba uns 5 km més cap al Nord. En aquest indret hi ha una extraordinària complexitat tectònica, ja que els materials de l’Ordovicià encavalquen als del Triàsic.
Importància geològica: Sobre aquesta estructura complexa s’han dipositat unes roques carbonatades, per sobre de les llicorelles de l’Ordovicià.
Materials geològics: Els materials que es troben sota de la cinglera són d’edat molt recent, concretament de l’Holocè.
Edat de formació: Aquestes roques pertanyen a l’Holocè Inferior, amb una edat màxima d’uns 100.000 anys. Són lleugerament més joves que les que apareixen per indrets propers com a Carme, l’Espluga o a la Torre de Claramunt, relacionades amb un mateix complex hídric.
Curiositats: Sota de la cinglera hi ha l’Abric Romaní, un dels jaciments més importants de Catalunya.
