Manolo & Mindanguillo:«La màgia és una eina que serveix per explicar històries»

Aquest dissabte, 13 de gener, el Kursaal va acollir una nova edició de “La nit dels genis” , el festival internacional de màgia que per 6è any consecutiu reuneix a la sala gran del teatre mags reconeguts internacionalment que des de dissabte fins dilluns participen en una trobada de mags al Pont de Cabrianes.

 

El festival Internacional de Màgia neix amb un objectiu de continuar, i enguany, ja se celebra la sisena edició d'aquest festival. Però, en què consisteix La nit dels Genis, celebrada ahir a la nit al Kursaal? Tal com explica May Closas , " 'La nit dels genis' sorgeix de la necessitat de donar a conèixer a la gent tots aquells mags d'arreu que fan màgia d'escena i que treballen a casa en uns espais molt reduïts on gairebé ningú els ajuda. És un homenatge a tot aquest conjunt de persones que fan coses espectaculars".

 
Foto: Kursaal Manresa

Noms com els manresans Set de Màgia; el francès Willow qui practica la mímica i la poesia visual amb la tècnica de la globoflèxia; el tercer torn va ser pel mag rús Maxim Gladstein qui va mostrar una màgia ambientada amb l'Orient Mitjà; i el jove alemany Nikolai , avorrit de l'escola i especialitzat amb la màgia d'objectes quotidians, va embolcallar el seu públic amb uns avions de paper; i era el moment de viatjar pel món: amb uns paraigües el jove rús Ilya II va ser capaç de recrear un safari per l'Àfrica o una platja paraídisica de Hawaii... Ilya va demostrar que amb la màgia i la imaginació no hi ha límits; i finalment, amb Massiliamo Cardone , italià, arribava el moment més màgic de l'espectacle. Finalment, la nit la va acabar el duet espanyol Manolo Costa & Mindanguill o, guanyadors del premi europeu de màgia còmica d'Europa 2017.

 

 

Durant la gala - presentada pel mag gallec Cayetano Lledó - va quedar demostrat que hi ha un món més enllà dels espectacles de mags reconeguts. A la nit dels Genis, tots i cada un dels joves van ensenyar un altre món, però no el van desvetllar.

 

 

Una estona prèvia vam entrevistar a Manolo Costa y José Juan Díaz – coneguts com a Manolo Costa & Mindanguillo. Recentment, la parella ha estat guardonada amb el premi europeu de màgia còmica . Aquest estiu, el Manolo i el José viatjaran fins a Corea per competir a la final internacional de màgia.

 

 

MANOLO: La màgia és una eina que serveix per explicar alguna cosa… I els efectes són els elements que ens ajuden a potenciar les històries que volem explicar.

 

MANOLO: Jo feia molt temps que practicava màgia. Però va arribar un dia que vaig decidir deixar-la perquè no em trobava còmode practicant-la, em sentia buit.

JOSÉ JUAN: En el nostre cas, la nostra part còmica de l'espectacle es genera a través de la complicitat entre dos personatges; la interacció del seu personatge amb el meu i l'objectiu que té cadascú de nosaltres és el que genera el conflicte, i és en aquest conflicte on neix la complicitat la Gent riu perquè s'identifica amb els personatges i amb les situacions. Per nosaltres, això és la màgia còmica, però tot a través dels moviments, no parlem. Tot és a base de situacions que es generen i que porten als personatges a extrems que poden o no, suportar.Tenia clar que no volia deixar el món de les arts, així que vaig decidir començar a estudiar teatre i clown. Pensava que segurament així podria saber amb què volia dedicar la meva vida professional en un futur. En aquell moment, va ser quan el vaig conèixer i vam veure que com a duet funcionàvem, perquè només actuant a classe la gent reia amb les nostres ximpleries, i vam pensar que per provar-ho a fora de les aules, no passaria res... Un dissabte al vespre jo tenia una funció de màgia programada en un bar, on havia d'actuar sol. Estava desmotivat, no sabia què faria ni com ho faria... Li vaig proposar que vingués amb mi aquell vespre, que sortís de manera improvisada i fes el què en aquell moment se li acudís, qualsevol bajanada. Quan va acabar l'actuació, ja ens van demanar per actuar l'any següent... Va ser com una bogeria! La funció va arribar a durar dues hores... I havia de durar màxim 1 hora. A partir d'aquell dia, vam començar a treballar de valent cada dia per crear el nostre primer espectacle.

Aida Solà entrevistant a Xavier Tapias, May Closa, Manolo Costa y José Juan Díaz (d'esquerra a dreta) Foto: Roger Rifà

 

MANOLO: Jo crec que la màgia còmica és la quina més es fa i la què menys es cuida. Quan passejo pels carrers de ciutats veig molts cartells on s'anuncien molts espectacles de màgia còmica que, un cop vaig ser capaç d'entendre el què era la màgia còmica, vaig veure que molts d'aquests espectacles que es fan, es diuen que són de màgia còmica, però en realitat no, no ho són. Molta gent enten la màgia còmica com fer màgia amb una mica de sentit de l'humor.

Passa també que moltes vegades, el què passa és que per falta d'instruments, l'artista pensa en com pot definir quin és el tipus de màgia que fa... I a la mínima, pel fet de fer o dir quatre bajanades, ja es pensa que fa màgia còmica.

JOSÉ JUAN: En el nostre cas, la nostra part còmica de l'espectacle es genera a través de la complicitat entre dos personatges; la interacció del seu personatge amb el meu i l'objectiu que té cadascú de nosaltres és el que genera el conflicte, i és en aquest conflicte on neix la complicitat la Gent riu perquè s'identifica amb els personatges i amb les situacions. Per nosaltres, això és la màgia còmica, però tot a través dels moviments, no parlem. Tot és a base de situacions que es generen i que porten als personatges a extrems que poden o no, suportar.

 

 

MANOLO: El títol ens ha ajudat a donar-nos a conèixer, que a la fi i el cap és el nostre objectiu principal. L'objectiu de participar en aquest concurs, i ara que l'hem guanyat ho farem encara amb més raó, és que volem aconseguir posar la màgia còmica al lloc on li toca estar. I com a curiositat, la primera vegada que vam competir a Granada, després d'actuar, un mag va venir al camerino i ens va dir: "Gràcies per posar la màgia còmica al lloc on es mereix".

 

MINDANGUILLO:   El premi també és un punt de motivació per tirar endavant amb el projecte. Ens ha donat responsabilitat, alhora que també ha fet que el nostre treball es valorés. Darrere del nostre espectacle – i de l'espectacle de tots els companys – hi ha moltes hores de feina i dedicació. El més gratificant de tot, és quan un grup de persones et valoren la teva feina; això és el més important de tot. En el nostre cas, en la final d'Europa, els millors mags del continent ens van valorar totes les nostres hores i hores de feina que fem cada dia i això és el millor que et pot passar quan treballes fent el què t'agrada!