Josep M. Oliva | Actualitzat el 18/12/2017

Tornar a les cartes

 
S'ha escrit aquests dies sobre la correspondència entre Virginia Woolf i el seu amic Lytton Strachey, sobre la qual van mantenir Albert Camus i la seva amant María Casares i sobre les cartes que es van escriure Josep Pla i el seu editor Josep Vergés. Gràcies a l'existència d'un abundós material epistolar s'han pogut aclarir moltes coses del passat que sense aquelles cartes no s'haguessin pogut desvelar mai, i gràcies també a la conservació d'aquelles missives s'ha bastit un gènere literari que es basa en la bellesa i l'interès intrínsec de molts d'aquells textos. Dissortadament, com han advertit ja moltes veus, aquell material s'acaba igual com s'acaba una mina quan ja se n'ha extret tot el que podia donar de si. Podran descobrir-se encara durant molts anys maletes oblidades plenes de cartes grogoses, però difícilment les generacions que ens succeiran puguin trobar-se amb el tresor d'una correspondència actual. Les noves maneres de comunicar-se han matat la màgia del correu tal com l'havíem entès fins fa uns anys. I el correu electrònic i totes les formes escrites amb què ens comuniquem les coses –de vegades ben poques coses– que tenim a dir-nos, estan totes empeltades d'aquella maledicció que anomenen "obsolescència programada", una mort anunciada, una data de caducitat propera, de vegades immediata. Fa uns dies, en el col·loqui posterior al seu monòleg "Palabras de Miguel", a la Sala Petita del Kursaal, José Manuel Garzón parlava de les cartes que Miguel Hernández enviava des de la presó a la seva dona. I des de la seva experiència a través dels cops que havia dut aquell monòleg a alguns centres penitenciaris, deia que, ara, possiblement els presos –que no tenen accés a internet– siguin les últimes persones d'aquest país que escriguin cartes. Les que han transcendit aquests dies a propòsit de les que els Jordis han enviat des de la presó corroboren aquesta apreciació. La resta, tothom, sembla que només es comuniqui a través de la banalitat telegràfica dels "tuits". Des de fa ja molt temps penso que l'escola hauria de fomentar l'hàbit de tornar a escriure cartes. Per estimular la reflexió, per perfeccionar la cal·ligrafia, per aprendre a esperar una resposta. També per promoure les relacions humanes des de la serenitat i el respecte. Si els nens i nenes de Lleida i de Sixena establissin un intercanvi de correspondència, estic convençut que alguns litigis quedarien en no res i podrien néixer grans amistats.

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.