Actualitzat el 12/12/2017

«L'"Elixir" neix de la necessitat que tinc de compartir amb els altres una de les meves grans aficions: la poesia»

ENTREVISTA. Rosa Boladeras (Terrassa, 1972) és un actiu catalana amb una llarga trajectòria professional sobretot vinculada al teatre, on ha treballat en diverses obres, com ara Lluny de NuuK de Pere Riera; A mi no em diguis amor, de Marta Buchaca; M de Mortal de Carles Mallol o Stökolm dirigida per Marc Martínez.

Boladeras també se la coneix per la seva participació en sèries com ara Poble Nou, Estació d'enllaç o L'un per l'altre. I, la més recent, La Riera.
L'any 2012 va ser guardonada amb el Premi Butaca  a la millor actriu de repartiment per la seva intervenció en l'obra La nostra de la classe, de Tadeusz Slobodzianek, i amb direcció de Carme Portaceli.
Com és el teu dia a dia després de tant temps vinculada amb el projecte de la Riera?
Ara estic en un moment més relaxat... Ara tinc més temps lliure per dedicar-me a altres projectes, com el festival que dirigeixo, l’ Elixir . Però no et puc negar que quan durant 5 anys tens l’hàbit d’anar a treballar en un mateix lloc, també ho acabes trobant a faltar, ja que amb tot l’equip acabes formant una petita família.
 
Després de tants anys treballant com a actriu, has interpretat un munt de personatges molt diferents. Per exemple, a Temps de Silenci interpretaves una noia tímida i innocent; a L’un per l’altre, l’esbojarrada de la Joana... Ets una persona molt polivalent! I de tots aquests personatges, quin té una part més semblant a com ets tu?
Amb cap concret, tots tenen una petita part de mi: tots representen persones amb qui l’espectador es pot sentir identificat.

Foto: Paper Street Actors Co.

El 2013 dirigeixes el festival Elixir, que actualment ja compta amb 5 edicions. Quan va sorgir la idea?
La idea va sorgir quan fa 8 anys vaig tornar a viure a la meva ciutat natal, Terrassa, després d’estar una temporada entre Barcelona i Madrid.
Des de sempre, la poesia m’ha cridat molt l’atenció. Quan vivia a Barcelona, el cap de setmana tenia la costum d’anar a cicles poètics a un local que hi havia a prop de casa. Quan vaig tornar a viure a Terrassa, notava aquell buit i sentia que l’havia d’omplir d’una manera o altra que no fos anar a Barcelona... I vaig pensar que totes aquestes coses que a mi em feien vibrar, també podia passar a altres persones. Simplement vaig sentir la necessitat de compartir amb els altres una de les meves aficions: la poesia.
   

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.