Aquesta informació es va publicar originalment el 16 de novembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
EDITORIAL DEL CULIl·lustració: Isaac Bosch
És molt destacable com, moltes vegades, a Manresa de la necessitat en fem virtut. El clima cultural és tan provincià i compta amb tants pocs recursos que sempre triomfa la imaginació per tirar endavant iniciatives modestes, però reeixides. En podem dir Festa Major Alternativa, Manrusionica, Saltaterrats, Tocats de Lletra, el mercat Somiatruites o les activitats per recuperar l’Anòmina, entre moltes altres. És clar que l’invent de tots els invents va ser la recuperació del Kursaal que, no cal oblidar-ho, de seguida va comptar amb complicitats municipals forjades, precisament, a l’entorn d’aquesta revista que llegiu. La qüestió, però, és que la mobilització va sortir bé i, al final, la cosa es va fer realitat. Igual que, encara que amb minsos pressupostos i molt voluntariat, també han fet fortuna altres iniciatives.
Ras i curt, un procés força semblant a la República Catalana. El carrer, el poble, carrega de raons els polítics i aquests, amb més o menys habilitats, recullen el guant i les coses o es materialitzen... o queden en una bonica declaració d’intencions. En aquest context, no pas de derrota no us precipiteu, ha nascut el Mercat de Música Morta de Manresa, en una contraposició al certamen que es fa a Vic i en el qual la música sí que n’és, de viva. Per acabar d’arrodonir el tema, els organitzadors ho han fet coincidir amb Tots Sants i la tradicional –i fúnebre– tradició de visitar cementiris i tombes. Des d’aquestes ratlles, una felicitació per la iniciativa i, sobretot, per continuar esmolant l’enginy manresà per plantejar mogudes culturals, encara que neixin d’un context "underground".