Isabel Palà | Actualitzat el 13/11/2017

Tecnohòlics

 
«No hi ha wifi, parleu entre vosaltres», s’ha convertit en un avís recurrent en molts locals catalans que aposten per desmarcar-se de l’era de la hiperconnectivitat i convidar els clients a endinsar-se en allò tan antic i tan gratificant com és l’art de conversar. Al costat de cartells de prohibit fumar, reservat el dret d’admissió o aquí acceptem gossos, ara podem trobar altres anuncis que de moment encara ens sorprenen, però que, de ben segur, acabaran per ser habituals i ens passaran del tot inadvertits. 
 
Per què ens entestem a definir-nos com a éssers lliures si, en realitat, estem pràcticament tots encadenats a la presó de les noves tecnologies i, de retruc, en fem esclaus els nostres fills? Som capaços de sortir de casa sense el mòbil a la butxaca i/o a la bossa? Tenim la força de voluntat d’aguantar un dia sencer sense connectar-nos al whatsapp? Podem viure sense pantalles i teclats?
 
Dissabte passat vaig poder assistir a un concert a la sala 2 de l’Apolo (Fink, per si voleu parar una estona l’orella). I, novament, vaig copsar una realitat que em posa la pell de gallina: la incapacitat de les persones de gaudir d’un espectacle sense aplicar-hi el filtre d’una pantalla. Sembla que no puguem ser capaços de viure una experiència pel que ens aporta l’experiència en si, sinó que tinguem la necessitat de compartir-la per sentir-la rodona. Li donem un recorregut curt i efímer i l’aprovació ens la donen els "likes" i els comentaris. Després ens n’oblidem perquè les sensacions darrere una pantalla, desenganyem-nos, no són les mateixes. L’experiència és diferent si la vivim des d’un prisma de necessitat tecnològica: hem d’estar més pendents de fer la foto des d’un bon angle que no pas d’escoltar els greus i els aguts de l’artista que es despulla damunt l’escenari; esdevé crucial agafar una posició adequada perquè els focus no ens enlluernin i ens privin d’un vídeo 10 per penjar al youtube o fer un "live" i, hem de ser els primers a connectar-nos al wifi o aconseguir cobertura per compartir allò que hem viscut just sortir de la sala. No sigui que ningú no ho vegi, ningú no ho sàpiga i, per tant, sembli que no hagi passat. 
 
L’absurditat de tot plegat ratlla el ridícul. Existíem abans del mòbil com a éssers capaços de comunicar-nos sense Sms, whatsapps i emails. Abans que aquesta eina tan útil com mortífera ens acabés absorbint completament podíem mantenir una trobada i/o un àpat entre amics sense connectar-nos amb els de fora, però no amb els de dins. Abans que els grups de whatsapp i les xarxes socials ens fessin pobres en temps lliure i abans que fins i tot s’acabessin convertint en una eina clau d’esclavatge laboral podíem viure sense mòbil i/o tablet. Podíem, de debò.  
 
Aprofitem, ara, la sort de tenir aquestes eines per gaudir dels seus múltiples avantatges i siguem prou llestos per defugir algunes de les seves capacitats limitadores. Emmagatzemem records i compartim moments però, sobretot, siguem capaços de viure’ls. Comuniquem-nos sense emoticones i anirem a dormir més lliures i més tranquils. Deixar-nos sentir que no podem ser a tot arreu ni agradar a tothom ens alliberarà d’una càrrega feixuga. Sabem que hi són, però podem decidir controlar-los o que ens controlin.
 

Navega per les etiquetes

societatxarxes socialstecnologiaOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Isabel Palà

@IsabelPala Manresana (del 1984), inquieta, tastaolletes, lletraferida i amant de la cultura en general. Llicenciada en Periodisme per la UAB. Ha treballat en el món del periodisme escrit al diari Regió7 i Manresainfo, i a les ones de Catalunya Ràdio i Ràdio4. La seva vinculació amb el mitjà televisiu comença a Televisió de Manresa on presenta el programa “Angular”. Posteriorment, treballa per les productores E2S i Alguna Pregunta en diversos projectes audiovisuals. També desenvolupa  tasques de guionista i projectes de comunicació 2.0.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.