Carles Claret | Actualitzat el 06/11/2017

Podem, equidistància o prendre partit?

 

M’he escoltat la compareixença d’Albano Dante Fachin Pozzi en la qual ha renunciat a continuar a Podem Catalunya.

No hi posa la retòrica i les cites d’autoritat d’Iceta o Iglesias, però és implacablement clar. Sempre.

I, en els temps que vivim, la gent volem que els actors polítics diguin el que pensen.

Fa uns mesos, a la cita a Vista Alegre II, Pablo Iglesias va desbancar Errejón, de perfil més socialdemòcrata i amb la pretensió de fer créixer Podemos ocupant l’espai electoral del PSOE, perquè la formació, d’alguna manera, tingués un perfil propi rupturista i prengués partit en els conflictes ciutadans.

Mesos després, i després de l’1-O, Fachín demostra que la direcció de Podem NO pren partit quan es tracta de Catalunya. De fet, el seu tacticisme (digue-li equidistància) és tan obscè que molta gent de Podem i dels anomenats Comuns pren partit pel seu compte i s’implica en la mobilització democràtica sense fer-se massa preguntes.

Ara, davant de l’escenari del 21-D, Albano es troba “obligat” a confluir i amb les regles que imposa Iglesias. No només això, sinó que li imposen candidat sense primàries i es comuniquen amb els associats directament des de Madrid.



La gent de la CUP sap perfectament què representa confluir políticament i organitzar-se per fer política sense deixar d’estar “connectat” amb el sentir del poble. No és fàcil, s’ha de diagolar i, si cal, fer renúncies. I Fachín, davant dels moments d’excepcionalitat, ho ha interpretat així.

Pablo Iglesias no només ho ha entès al revés sinó que ha estripat les cartes. Ha “intervingut” Podem Catalunya i l’ha volgut convertir en una sucursal obedient a les seves directrius. O sigui, com fa el PSC a l’ombra del PSOE.

De la crítica a la casta a l’ingrés de ple al club dels constitucionalistes que traeix l’esperit del PSUC i de les tesis marxistes/socialistes que sempre priotitzen la llibertat de les persones i dels pobles per davant de la tirania.

En clau espanyola, conseqüentment, això també representa esquivar la ruptura i perpetuar el règim del 78. O sigui: ¡Viva España, viva el Rey, viva el orden y (nuestra) la ley!

Davant d’aquesta realitat, molt molesta per alguns, potser el que cal tenir clar és que no hi haurà ruptura ni republicanisme a Espanya fins que es consumi l’esquerda a Catalunya. Fa més d’un segle i mig que és així.


FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Carles Claret@carlesclaret Manresà (del 1977), català i del Barça. Llicenciat en Periodisme i Postgraduat en Gestió Cultural, Assessorament Lingüístic en Mitjans Audiovisuals, Comptabilitat i Fiscalitat i Gestió i Administració d'Empreses. Director d'El Pou Digital i cap de  redacció d'El Pou de la Gallina. Treballa darrere les càmeres a Televisió de Catalunya. Teatralment, ha fet tots els papers de l'auca. També ha impulsat diverses iniciatives empresarials en el camp de la cultura, l'oci i la restauració.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.