Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
TENDÈNCIES-OCI. Sant Joan, la nit més curta de l'any. La festa més llarga, tanmateix, se la va emportar Antikrisis Party 12 hores. Celebrada a les Carpes Menfis, va gaudir de 22 dejaays repartits entre 3 ambients musicals diferents, així com de pirotècnia, videoprojeccions, animació... Una mescla que va deleitar al públic, que ja té ganes de la següent.
Cartell de la festa. Foto: Sergi Lorenzo
Perquè la gent aguanti de les dotze de la nit a gairebé les dotze del migdia de festa, li has d'oferir un bon espectacle. El que va haver-hi per Sant Joan al Menfis va ser un festival encertat en tots els sentits. Els tres ambients van ser: techno i tech-house, a la sala gran; rock indie i, pels més durs, a la tercera hi va haver drum and bass i hard-techno. Sales que van oferir varietat als assistents, la qual cosa els va ajudar a mantenir-se fins al migdia, tot i que les cames quasi no responguéssin.
Ambient a la sala gran a les vuit del matí. Foto: Antikrisis Party
El dj barceloní George Privatti , amb el seu tech-house animat, ha punxat a llocs com ara Florida 135 i el Row, així com acompanyat a artistes de la talla de Carl Cox i Ben Sims . Va formar part de l'elenc de deejays de la sala gran, i es declara gratament sorprès. "L'organització portava treballant des de molt temps enrere, i la feina va tenir la seva compensació".
Àlex Riera, que també trobem al cartell amb el nom artísticLexlay Happy Techno, reconeix dues característiques principals a les 12 hores: gran diversió i competència musical. L'estil del deejay, en paraules seves, "passa pel house més funky, el tech-house més fresc i arriba al techno més rítmic, l'objectiu dels quals és transmetre felicitat, bon rotllo, empatía". Aquest va ser l'ambient imperant a les Carpes Menfis.
Per la seva banda, Pere Suaña, dj manresà, jove i amb una interessant trajectòria (aquestes dues últimes característiques no són excloents), no recorda haver viscut un festival d'aquest estil a Manresa. Afirma que la combinació de bona música i bon ambient són elements indispensables per tal que un esdeveniment d'aquest tipus funcioni bé. Pensa que és una novetat que pot donar molt de sí i anima a Antikrisis a seguir així.
Pere Suaña, en una foto d'arxiu. Foto: Pere Suaña
Suaña, que va estar punxant a la sala gran amb el també manresà CarlesPérez (Shitake), es defineix com actiu i dinàmic, ja que intenta fer els seus sets musicals variats, a partir de la combinació d'estils que van des del tech-house al techno o el hard-groove, el seu estil preferit. Pretèn transmetre bona energia adaptant-se a allò que el públic necessita, i així aconseguir que la gent s'ho passi realment bé.
Ja ha participat en varies Antikrisis. Afirma que cada cert temps es celebren festivals que aporten al Bages un aire fresc, en quant a estils musicals. El deejay de 24 anys creu que tenim bons talents, fet que de mica en mica es va demostrant.
Carles Pérez, pel qual les 12 hores són la primera col·laboració amb Antikrisis, descriu el seu estil com fresc i ple de passió, amb ritmes trepidants i contundents. Respecte a la situació de la música electrònica a la comarca bagenca, explica que, actualment, estem passant per una evasió de talents. Declara que manquen sales, i sobretot festes, però Antikrisis ho està començant a canviar, i de manera realment professional.
Sergi Lorenzo, creador de la promotora Antikrisis Party, està empenyat en seguir aportant aire fresc. Explicava en una entrevista al Pou Digital que la diversió i la festa no es limiten a horaris nocturns. Afegia: “De dia encara és molt millor!”
Si més no, al públic li ha agradat ballar sota la lluna i el sol de Sant Joan. Anem a veure les seves reaccions unificades en un Storify:
incis oblidat! un fire performancer mes que competent!
Per Anònim el 27 de juny de 2012 a les 02:46
00
cal afegir a tota la mes que contrastada opinio musical i d'ambient festiu la presencia d'un jove que va atrevir-se a mostrar un art que pel que conec nescesita de pràctica dedicació i passió i un xic de valentia. la presencia d'un performancer que realitzà varis passes fent foc amb malabars i escupint foc com si d'una presencia diabòlica és tractés.
va captar l'atenció a una gran part de públic, ja que és un element elemental malgrat la rebundància. un sant joan amb foc és un Sant Joan, quina fantàstica combinació per una fantàstica festa tan nostrada! salut, música, i foc!