Josep M. Oliva | Actualitzat el 10/10/2017

Quedar-se a casa

 
Els records més amargs de la meva adolescència tots tenen a veure amb la negativa paterna a deixar-me assistir a alguns actes que a mi em semblaven enormement transcendentals, per un general, actes massius: des d'un concert multitudinari fins a una manifestació. Quedar-se a casa davant d'uns esdeveniments que tant la premsa com la propaganda magnificaven de tal manera era com sentir-se fora d'aquest món i allò em produïa una frustració profunda. Després, amb el pas dels anys i amb l'encadenament constant de successos de tota mena que se'ns presenten com a mai vistos, històrics, decisius i irrepetibles, aprens a relativitzar-ho tot. Observant-los des de la distància, comproves que com més s'allunyen en el temps més insignificants es veuen, i aquella importància que els hi vas donar en el seu moment ara et sembla exagerada o totalment immerescuda. Veus com, passats pel sedàs de la història, la majoria es queden en res.
 
Fent-me gran m'he fixat també en els medis que utilitzen, tant la premsa com la propaganda, per produir en tantes persones adultes i instruïdes aquell mateix impacte que em provocaven a mi quan era un adolescent desorientat. Veure com funciona el seu mecanisme i com origina el seu efecte em desvetlla una gran curiositat, però també em provoca una gran estupefacció i em deixa una mica afligit. Llavors m'adono que el més difícil és precisament no deixar-se endur per l'excitació i el més heroic és passar de tot. Recordo tots els que feien cors amb el Paco Ibáñez quan versionava la cançó de George Brassens sobre la mala reputació. Ara veig com molts dels que cantaven convençuts que «per la festa nacional es quedaven al llit igual, perquè la música militar mai els havia fet alçar» són els primers de cridar consignes i entonar càntics patriòtics com si aquella festa fos cada dia. Al cap dels anys, ves qui ho diria, són ells mateixos els que encolomen la mala reputació als que no seguim l'abanderat. Si en dona de voltes, la vida... Cap, però, que no hagués previst un altre cantautor clarivident, l'italià Franco Battiato, quan a la seva cançó "Bandiera bianca" ja deia «com n'és de difícil restar quiet i indiferent mentre al voltant tots fan soroll». No és fàcil, certament. Quan els crits i el rebombori imposen el pensament hegemònic, quedar-te a casa, quiet i impassible, és com militar a la resistència.

Navega per les etiquetes

històriamanifestaciópropagandaOPINIÓ

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Josep M. Oliva

Nascut a Manresa l’abril del 1958. Servei militar complert, carnet de conduir classe B, cotxe propi, títol de mecanografia i llicenciat en Periodisme. Observador curiós. Va començar a col·laborar en premsa als vuitanta i és a El Pou de la gallina des de la seva creació, durant molts anys hi ha tingut una pàgina d’opinió mensual, «A propòsit». Ara escriu també una columna quinzenal –«Veient-les passar»– a Regió7. Durant més de vint anys va presentar el programa de cançó «Carregat de romanços» a diverses emissores de la ciutat. En fa onze, juntament amb un grup d’entusiastes, va crear  El Club de la Cançó, des d’on organitza un concert mensual a El Sielu.

Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.