Aquesta informació es va publicar originalment el 4 d'octubre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
REPORTATGE. A diferència d’altres municipis de la comarca, la ciutat no va patir cap intervenció ni càrrega policial i els col·legis es van mantenir actius i plens de gent des de les cinc de la matinada fins, en bona part, a l’hora de tancar les votacions. El suport al Sí va superar el 90% dels vots emesos.
La crida a la defensa de les escoles va propiciar que la majoria de col·legis acollissin activitats i grups de diferents col·lectius (pares, mestres, alumnes, agrupaments escoltes...) i altres persones a títol particular des de dos dies abans de la votació. A les 18:00 del 29 de setembre, a més, s’havien convocat assemblees per autogestionar l’activitat als diferents punts de votació i garantir la presència de prou gent per impedir intervencions policials.
Mentrestant, tant els anomenats RA, responsables màxims dels punts de votació delegats pel govern com els apoderats tant dels partits polítics com de l’ANC i Òmnium ja s’havien organitzat i distribuït a través de grups de WhatsApp i Telegram per notificar qualsevol incidència durant la jornada. Els RA, a més, poques hores abans havien rebut les urnes i les paperetes, que es van custodiar amb total discreció fins a la matinada de l’1-0, moment en què van traslladar-les als punts de votació.
Cita a les cinc
Tots plegats van fer cap a les 5:00 als diferents col·legis on, en la majoria de casos, ja van trobar-hi un nodrit grup de ciutadans que havien respost a la crida d’aglutinar-s’hi per evitar el precinte que els Mossos d’Esquadra havien anunciat per a les 6:00. A la vigília, també s’havia sabut que l’edifici de l’Ajuntament nou no seria col·legi electoral perquè albergar-hi votacions implicava la implicació de funcionariat que es volia protegir (un cas similar al ja anunciat de les dependències de l’Oficina d'Acció Ciutadana de la barriada Mion). El Conservatori de Música i l’edifici de la Fundació Universitària del Bages (FUB), respectivament, en van absorbir el cens de votants.
L’obertura de punts de votació no va representar cap problema, tot i que en alguns casos, com en el del sector de Sant Pau, les claus s’havien obtingut el vespre del dia 30 després de gestions d’un grup reduït de veïns decidits a fer possible que s’hi realitzés la votació a l’Associació de Veïns, que ocupa el local de titularitat municipal corresponent a l’antiga escola del barri. Els santpauencs compromesos i un nodrit grup de noies i nois de l’agrupament escolta Cardenal Lluch van passar-hi la nit i van estar-s’hi fins a finalitzar les votacions, conjuntament amb els apoderats de partits i entitats, els responsables designats pel govern i els votants que van decidir quedar-s’hi després de votar.
A Sant Pau, com en la resta de col·legis, hi va haver presència de mossos d’esquadra durant tota la jornada. Els agents del cos s’apropaven periòdicament a la massa humana que protegia el col·legi advertint que hi intervindrien per precintar-lo si el flux de votants i de gent dins dels edificis i les immediacions del col·legi no era continuat durant el transcurs de la jornada i accedir-hi no impliqués una actuació desproporcionada i de força per aturar la celebració del referèndum.
Votacions al Serra i Húnter
Cens universal i caos informàtic
L’obertura del col·legis va coincidir amb la comunicació del Govern que el cens seria universal i, per tant, els ciutadans podrien votar en qualsevol punt. D’aquesta manera, s’evitava "perdre" els sufragis d’aquells punts on les intervencions impedissin que s’hi pogués votar o, directament, s’hagués desmantellat la votació amb l’ús de la força.
Això suposava alguns avantatges com que no existís cap cens en paper ni el compromís de ningú en l’obtenció de les dades dels votants. Paral·lelament, també servia com a mecanisme que, malgrat la possibilitat de poder votar arreu, evités la duplicitat de vots. Però, per altra banda, el sistema implicava una dependència absoluta de la xarxa i dels sistemes de wifi, i també d’una connexió amb l’aplicació que havia habilitat la Generalitat en servidors allotjats en punts ocults de tot el planeta.
Poc després que s’iniciés la jornada i haguessin arrencat les votacions, el govern espanyol intervenia el lloc web de validació de votacions i s’interrompia el còmput de sufragis, A partir d’aquell moment va començar una "guerra" informàtica ben lluny de Manresa entre els que pretenien mantenir el sistema actiu i els que maldaven per fer-lo caure. Començava el nerviosisme dels membres de les meses i els organitzadors. Les trucades i els missatges entre mòbils es multiplicaven per saber si els problemes de connexió eren generalitzats.
Paral·lelament, el telèfon habilitat per a problemes tècnics estava col·lapsat. En molts casos, la primera contrasenya que s’havia facilitat ja no era vàlida després que l’organització aconseguís "aixecar" el sistema després del cop assestat pel govern espanyol. Cap al migdia, les connexions es van restablir i els col·legis van començar a recuperar l’activitat amb cues espectacularment visibles, especialment en els col·legis amb més meses com els del Conservatori, la FUB o l’institut Lluís de Peguera.
Estratègies i por
L’emissió de les imatges a través de TV3 i de les diferents xarxes socials de les actuacions policials a les capitals catalanes, però, especialment a Sant Joan de Vilatorrada, Castellgalí, Callús i Fonollosa van generar certa "psicosi col·lectiva" durant la resta del dia. A través dels sistemes de missatgeria es demanava presència continuada de gent arreu i es dissenyaven estratègies per salvar tots els vots introduïts a les urnes.
Recompte al col·legi Sant Pau
En els col·legis que tenien diferents meses, el cens universal va permetre omplir primer algunes urnes i retirar-les fins al recompte mentre es mantenia en funcionament la resta que, en el cas d’intervenció policial per la força, serien requisades amb un nombre de paperetes molt inferior. En altres casos, es van dissenyar plans d’autèntica "pel·lícula d’espies" per fer-les sortir del col·legi davant l’amenaça d’incursió de la Guàrdia Civil, que, tot i que finalment es va concentrant al matí, va planar sobre tothom durant tota la jornada.
La necessitat de preservar els sufragis emesos va portar, en alguns punts, a tancar les votacions abans de les vuit amb el benentès que quedaven col·legis molt ben protegits per anar a votar si algú tenia la intenció de fer-ho a darrera hora. En municipis com Santpedor, el recompte, que per llei sempre ha de ser públic, es va centralitzar a la plaça del poble davant del caliu i l’aglomeració de la ciutadania. A Manresa, bàsicament, els col·legis amb presència de gent i que acollien més meses van ser els que van tancar a les vuit del vespre. Un cop fets els recomptes i aixecades les actes, les urnes i les paperetes passaven a no tenir cap valor.
Concentració final i resultats
Mentre els responsables designats feien arribar els resultats dels diferents col·legis de la ciutat al centre de recompte, es va fer una última crida general a la ciutadania a trobar-se a partir de les vuit a la plaça de Sant Domènec per seguir les reaccions a través de TV3 i conèixer els resultats registrats a Manresa. Tot i que fins passades les 24:00, el Govern de la Generalitat no va fer públics els resultats globals pendents de possibles incidències, els responsables de l’organització de l’1-O a la ciutat, poc abans de les 22:00, van anunciar per megafonia el recompte general a la ciutat. D’un total de 25.424 vots emesos, 23.864 electors es van decantar pel Sí a la independència de Catalunya mentre que 1.069 hi van votar en contra. 378 vots van ser en blanc i 113, nuls.
La concentració a Sant Domènec va acabar després de la intervenció a TV3 del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, acompanyat per tot el seu govern, anunciant que l’executiu traslladaria al Parlament la voluntat del poble català mostrada en el referèndum.
Concentració a Sant Domènec de Manresa x Sí
