Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de setembre de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
ENTREVISTA. El president Carles Puigdemont va concedir una entrevista en exclusiva a Premsa Comarcal, a la seu del setmanari "El Vallenc". Com a associats a Premsa Comarcal, us oferim l'entrevista integra.
Entrevista realitzada per Brigitte Urzaiz
Quina importància té per al Govern la premsa local i comarcal a Catalunya?
L’ha tingut sempre de manera creixent. En el nou paradigma comunicacional encara la té més. Sense premsa de proximitat la capil·laritat de la información no es podria garantir. Les publicacions locals cohesionen comunitats.
Com qualificaria l’escorcoll que va patir ‘El Vallenc’ dissabte?
Com una caricatura del sistema democràtic que presagia els pitjors comportaments de la política. És una intimidació clara a la llibertat de premsa, a la llibertat d’informació, a la llibertat d’expressió amb un propòsit poc confessable des del punt de vista democràtic. Per tant calia enviar un missatge explícit de suport.
Ha perdut els papers el govern central?
A l’entrevista de TV3 de dijous vaig dir que buscant les paperetes han perdut els papers. Crec que no ens en adonem només els ciutadans de Catalunya, sinó que ciutadans demòcrates d’Espanya i Europa també veuen que l’Estat es- pañol no va pel bon camí.
S’està vulnerant la llibertat d’expressió?
Per descomptat. S’està vulnerant la democràcia i la Constitució se l’estan carregant cada vegada que prohibeixen un acte com el de Madrid o el de Gijón.
Quin ha de ser el paper dels mitjans de comunicació?
Tant independent com sigui possible. La independencia que volem per al país és la suma d’algunes independències bàsiques com la del poder judicial o de la premsa. Com més independent sigui més crítica i servei a la pluralitat pot fer. Si hi ha una premsa de pensament únic, la democràcia coixeja.
Estem preparats per garantir el referèndum?
Estem preparats per a totes les eventualitats posibles que hem detectat i per tant tenim al- ternatives i respostes. El que volem és transmetre la tranquil·litat a la gent i la certeza de la determinació del referéndum d’autodeterminació.
Que tothom estigui tranquil. Ens complau especialment poder començar la campanya en aquestes condicions. Amb un estat d’opinió creixent favorable i amb una actitud de l’Estat espanyol cada vegada més aïllada, i amb menys aliats. Costa molt estar al costat de l’Estat espanyol. S’ha de ser molt radical per estar al costat d’aquest govern, en canvi la posició de la Generalitat té molts matisos i crec que s’entén molt bé per part de tothom.
Davant l’ordre de detenció de més de 700 alcaldes creu que el món municipal té por?
Pel que veig, pel que fan i pel que diuen els alcaldes sembla que s’està produït l’efecte contra- ri. Quan es va amenaçar amb la suspensió dels alcaldes el resultat va ser que centenars d’ells van comunicar el seu compromís amb el referèndum en les següents vint-i-quatre hores.
L’esperança, la il·lusió i l’energia és tan gran en el projecte de fer un país nou. La decepció de quedar-se en una estat español on costa poder-se expressar és tan potent que crec que l’espai del sí s’està eixamplant per hores. L’alternativa al no l’estem veient en la seva cara més desemmascarada. No anar a votar enforteix el Partit Popular. És que guanyi no no- més l’immobilisme, sinó que guanyi aquesta “querellocràcia” en què el PP està convertint el sistema polític espanyol.
Troba a faltar una campanya pel no?
Comencem ara la campanya i crec que la campanya pel no és intessíssima. El govern español hi treballa molt intensament, mentre diu que no hi haurà referèndum amenaça la gent perquè no participi a les meses electorals. Hi ha una campanya pel no molt intensa, però crec que haurien de tenir el coratge democràtic de voler debatre amb els partidaris del sí les bondats de quedar-se a Espanya. Hem sentit arguments de tipus legal, de tipus identitari, moltes amenaces, però no hem sentit cap raó potent o atrac- tiva que pugui competir amb la idea de la independència de Catalunya i que puguin fer servir els legítims partidaris del no per convèncer-nos. No hi ha una sola raó atractiva perquè el no pugui competir amb condicions.
Capitals com Tarragona i Lleida no cediran locals. Què passarà amb Barcelona? Com ho valora?
Acabem d’anunciar una entesa amb l’Ajuntament de Barcelona i per tant es podrá votar bé.
A Lleida i a Tarragona es podrà votar bé perquè la
responsabilitat l’assumeix el Govern. Que ningú pateixi que tothom qui vulgui exercir el seu dret a vot ho podrà fer.
Creu que els Mossos actuaran contra el referèndum?
Els Mossos tenen una prioritat per sobre de qualsevol altra prioritat que és garantir un dret fonamental en democràcia: la seguretat de la gent. Que ningú pensi que els Mossos escatima- ran recursos que han de tenir per a la seguretat dels ciutadans, lluitar contra el terrorismo o perseguir criminals. Que vigili aquell polític que vulgui donar a la policia instruccions polítiques. Cal destacar que en el Codi penal espanyol convocar un referèndum no és delicte. Per tant, tot allò que hi té relació, paperetes, urnes, publicitat, no és un delicte penal.
Rajoy està estudiant demanar la seva suspensió com a president de la Generalitat...
Jo estic molt tranquil. A mi em pot cessar el Parlament de Catalunya i punt. El que faig en nom del Govern és complir el compromís que vam contraure davant dels ciutadans. Potser no hi estan acostumats, a la política espanyola, però a Catalunya si diem que volem fer un país nou anem fins al final amb els compromisos. Per tirar-ho endavant el que no podem fer és enganyar la gent.
Avui comença la campanya pel referèndum. Pot assegurar que hi haurà urnes?
Quan vam signar la convocatoria del referèndum és perquè ja teníem clar quins elements imprescindibles havíem de tenir a punt –urnes, paperetes, locals.
Rajoy diu que qui formi part de les meses també està cometent un delicte i fins i tot amenaça amb tallar la llum dels locals...
La primera part és mentida. No està cometent cap delicte ningú. Que tothom estigui tranquil. En segon lloc, que amenacin amb tallar la llum és una metàfora de la relació de Catalunya amb l’Estat espanyol. Per tant la tria de la gent és la foscor, que ens vol condemnar a aquesta relació amb l’Estat espanyol, o la llum, que és la tria amb el referèndum.
Si els cossos de seguretat impedissin la votació, quin seria el següent pas?
Ho veig molt difícil, que els cossos de seguretat puguin impedir les votacions en els més de dos mil punts de votació i amb milions de persones convocades a mobilitzar-se.
Estaria disposat a deixar per al 2018 o 2019 el referèndum si l’Estat s’avingués a negociar?
Per descomptat que sí. Si l’Estat espanyol es repensa la seva negativa a negociar els termes en què els catalans podem votar aquesta és la nostra primera opció.
El president de la comunitat europea ha dit que respectarà el que surti de les urnes. Com ho valora?
Sempre he estat molt prudent. Nosaltres hem d’anar a la nostra. Potser no els agrada la idea d’una Catalunya independent, però si acaba passant ens haurem de relacionar amb una re- alitat que és existent. A mesura que el que volem no és cap raresa, sinó que és poder votar, la nostra posició es va consolidant. Una Catalunya independent que és volguda pels seus ciutadans serà per descomptat un estat membre de la comunitat internacional.
Catalunya independent seria viable econòmicament?
Molt viable. Començant per les pensions i acabant per la potencia econòmica d’una regió europea que és contribuent neta del pressupost europeu i és una regió d’exportació brutal.
Quin percentatge de participación garantiria l’èxit del referèndum?
En cap dels referèndums que s’han fet a Espanya s’ha fixat un mínim de participació. La llei espanyola no fixa uns mínims. Farem servir les mateixes regles del joc.
Foto: Foto cedida per "El Vallenc"
