La fàbrica del Salt

Foto: Francesc Rubí

És l’únic exemple que ens queda de l’antic barri industrial del voltant del torrent de sant Ignasi, avui dia cobert per la via del mateix nom, en el qual hi havia hagut cinc grans fàbriques i molts petits tallers i instal·lacions. És l’última indústria gran de la zona i es va aixecar el 1862, aprofitant el salt d’aigua del molí del salt, propietat de la Séquia de Manresa. 

 

És una fàbrica de planta baixa, dos pisos i un soterrani de gairebé 1.000 metres quadrats de superfície. La coberta és a dues aigües i conserva la gran xemeneia. L’interior està dividit en 4 crugies paral·leles a la façana principal, amb tres alineacions de nou columnes. L’estructura vertical està formada per columnes de ferro colat revestides de formigó i laparet de càrrega és de paredat ordinari.L’estructura horitzontal és de jàsseres metàl·liques d’acer i de voltes catalanes de maó. El soterrani té un entramat de voltes i túnels molt interessant que conté la turbina hidràulica. La façana és de paredat vist amb grans finestres amb brancals de maó i pedra a les plantes primera i segona. Els arcs de les finestres són rebaixats de maó. La façana posterior o nord no existeix perquè és la part que s’havia eixamplat a primers del segle XX i només s’hi veuen parets interiors en runes. A la cantonada sud-oest encara es pot observar les restes d’una antiga façana modernista

 

Forma part del catàleg de Manresa perquè és l’únic referent del passat industrial del torrent de sant Ignasi. El seu valor principal és la tipologia de fàbrica de pisos que ha quedat integrada en un nou ordenament urbanístic al costat de nous edificis, el pont metàl·lic entre el barri antic i les Escodines i que ha comportat la consolidació i manteniment de la xemeneia. Fou construïda pel fabricant Josep Pons i Enrich per fer filats i teixits de cotó i ha funcionat, amb diferents propietaris, fins als anys noranta.