Actualitzat el 15/09/2017

CONVIURE

DES DEL DIVAN. PEL DOCTOR LACETÀ


Recordar i escriure de persones o personatges de la nostra, i perdoneu que insisteixi, àtona ciutat, i fer-ho de manera que no ferim les persones o, a l’inrevés,  que ens passem a la lloança, melangia misericordiosa o sensibleria barata es fa complicat. Ara que encara estem a l’estiu, recordo persones que formaven part de escenari manresà; els estius, a Manresa, als anys cinquanta i seixanta i principis dels setanta, teníem poques estades de colònies, les d’alguna parròquia, activitats de l’escoltisme... I aquestes activitats es reduïen a algunes setmanes. Malgrat tot, sempre ens quedava la Piscina Municipal, lloc de trobada de la canalla.
 
En plena calor i les noies amb banyador complet, la megafonia posant la ràdio a un volum que els veïns encara deuen tractar-se de sordesa induïda per contaminació acústica, hi havia moments en què es feia el silenci absolut i tothom quedava amatent i amb l’atenció posada amb el Met. El Met tenia la seva edat, apareixia a la piscina exterior amb el banyador estil anys entre guerres mundials, o sigui, com el que portaven les dones però posat en un home, i a mesura que s’acostava a la piscina la gent en sortia per no perdre’s l’espectacle. Amb pas decidit, en Met es llançava a l’aigua, cop de panxa a l’aigua, i feia 25 metres en diagonal. Devia tenir més força en un braç que en l’altre, sortia de l’aigua i anava a canviar-se: pel carrer, en Met anava per la seva dreta a la vorera amb el seu gaiato i un fanal lligat. Home solitari i de poques paraules, si alguna persona no anava per la dreta, en veu forta deia: «Jo vaig per la meva dreta!». Caràcter estrambòtic i amb feines, no declarades a hisenda, diuen les males llengües, de reputació dubtosa. En Met tenia un altre personatge contemporani, en Peret –en Peret Borratxo– no tan estimat però si conegut, terror de les noies joves i simpàtic en funció del nivell d’alcoholèmia del moment.
Feien la seva vida, i el seu entorn i la ciutat els tenia un respecte. La convivència no necessitava portar-los a un servei d’urgències per tal de apartar-los de la comunitat, com passaria actualment. Som en una societat més avançada i culte? I és que fer ciutat vol dir acceptar la diferència i respectar la manera de ser i fer dels altres. D’altres persones i personatges del microcosmos social de la piscina donen per més d’un article.

Navega per les etiquetes

MetPiscina MunicipalDES DEL DIVAN

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.