Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Juan González Reina, el “Juan de los pájaros”, és un bon amic que viu al Xup des de fa molts anys. Ha estat sempre rebel i un ferm lluitador per la justícia social. No és estrany, doncs, que conegués Lluís Maria Xirinacs, col·laboressin i tinguessin una bona amistat.
Es van conèixer quan el Juan militava al PSUC i Xirinacs era senador independent a Madrid. Van mantenir moltes trobades i s’escrivien. El Juan va dur-lo al Xup a presentar el llibre “Constitución. Paquete de enmiendas”, on explica tota la feina feta per esmenar la Constitució de l’ara anomenat règim del 1978. Per tant, i en contra dels homes forts del PSUC local, animava a votar NO a la Constitució. De fet, Manolo Ramos li va preguntar a Xirinacs què tindríem si es votés NO. Xirinacs li va respondre que “votant NO, tindríem la possibilitat de fer-ne una de millor, cosa que, gràcies a vostès, no podrà ser”. Coses com aquestes van fer que el Juan deixés el PSUC i passés a militar al PSAN.
En el pròleg del llibre, en Xirinacs deixa clar quina creia que era la seva funció al Senat: “Huiré de erudiciones, de tecnicismos y de juridismos. Trataré de traer al Senado la simple voz de los ciudadanos de la calle con las menos palabras possibles”. En la dedicatòria que en Xirinacs li fa al Juan en aquest mateix llibre, hi escriu: “A Juan de los pájaros, del barrio del Xup de Manresa, que colaboró conmigo en el Senado y en este libro, en defensa de los jubilados. ¡Siempre unidos en una misma lucha!”
Xirinacs apreciava molt el Juan, li deia que tenia visió política, que era valent, que on arribava el Juan no hi arribava ningú. Que els intel·lectuals havien de parlar amb els que treballaven als tallers, a les fàbriques, com el Juan, per tenir informació, perquè els voten i els seguiran votant. El Juan apreciava molt el Xirinacs; va plorar amargament quan va saber que havia mort, aquest mes fa deu anys.
