Aquesta informació es va publicar originalment el 21 d'agost de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
NATURA URBANA. Al Bages, s’han cremat, des del 1980, unes 64.300 hectàrees de vegetació, és l’equivalent a uns 64.300 camps de futbol, en només uns 40 incendis. Poques de les hectàrees afectades cauen dins de Manresa. L’incendi del 1986, amb 850 hectàrees, va ser el més gran del municipi. D’altres els hem tingut en les poblacions més pròximes.
Camps de secà de Sant Fruitós cremats recentment
El 2009, un petit incendi de 80 hectàrees va afectar Santpedor i Sant Joan de Vilatorrada (Vallbona). Els incendis més grans i catastròfics s’han esdevingut fora del Pla del Bages, on hi ha extenses masses forestals. El més gran de Catalunya, el del 1994, amb 14.400 hectàrees a les poblacions bagenques de Sant Mateu de Bages, Fonollosa, Callús, Súria, Castellnou, Balsareny i Navàs, va afectar 29.900 hectàrees més del Berguedà.
El problema per a Manresa és petit, però existeix, ja que ens trobem en la zona del Bages amb més habitants i, per tant, amb un alt risc d’incendi a l’estiu. Un petit foc, sobre vegetació agrícola, pot tenir moltes conseqüències sobre la població. Els béns i les persones són més febles davant del fenomen natural quan més pròximes ens hi troben, quan més exposades hi estem. Això és així als espais periurbans. El risc que hem de suportar els ciutadans serà alt quan els possibles danys sobre les persones i la probabilitat que hi hagi foc siguin alts. Aleshores, es tracta de minimitzar els possibles danys i baixar la probabilitat de tenir un incendi, es tracta de fer prevenció. En els climes mediterranis tenim una certa previsió davant dels incendis i sabem quan poden aparèixer: en condicions de poca humitat, vent fort, temperatures molt elevades, vegetació combustible i freqüentació humana. Per això apliquem mesures preventives davant del que pugui passar, és a dir un sistema eficient i eficaç d’apagar incendis i, de vegades, netejar l’excés de biomassa del boscos. Només així minimitzem els danys.
A l’Anella Verda o al Pla de Bages, l’alta freqüentació humana fa que augmenti molt el risc d’incendi, malgrat tenir una baixa quantitat de biomassa a cremar, per les condicions meteorològiques adverses. Cal afegir-hi la falta d’educació i conscienciació davant d’aquestes circumstàncies tan mediterrànies. I és així que una burilla de cigarret pot cremar 80 hectàrees de vegetació agrícola, mobilitzar més de 60 dotacions de bombers, mobilitzar les Associacions de Defensa Forestal, tallar carreteres, evacuar i desallotjar veïns i afectar la mobilitat de molts vehicles.
