Casa Planell

per Lluís Virós, 26 de juliol de 2017 a les 10:47 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 26 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
PATRIMONI CIUTADÀ. Tot i el deteriorament actual, la part del barri antic que hi ha entre la Seu i l’Ajuntament havia format part del centre econòmic i social de la ciutat, com ho demostra aquest edifici i d’altres de la baixada de la Seu, el carrer de santa Llúcia i el de Vallfonollosa. És d’estil neoclàssic i es va començar a construir el 1853. 
Foto: Francesc Rubí


L’edifici té tres façanes, una de principal al davant de la baixada de la Seu, una de secundària al carrer del Bisbe i un petit fragment al carrer de santa Llúcia. La  planta és irregular i conforma la cantonada. La casa és de planta baixa i quatre pisos. La façana està coronada per una cornisa a sobre de la qual hi ha un terrat i la teulada. La façana principal està ordenada simètricament per tres eixos verticals que corresponen als tres portals de planta baixa. Els tres eixos queden reforçats per uns ressalts en forma de pilastres que s’estenen des del primer pis fins al capcer i estan coronats per unes motllures que imiten els capitells jònics. El parament és d’arrebossat en els pisos superiors i de pedra en la planta baixa i l’entresol, cosa que diferencia horitzontalment en dos la façana. L'immoble té una tipologia clàssica, amb entresòl, principal i dos pisos, la diferenciació social dels quals ve manada per la importància dels balcons: el primer pis és més baix que els altres, amb portes balconeres, al segon pis hi ha un balcó corregut i al tercer i al quart hi ha tres balcons individuals, tots amb baranes de ferro modelades. La façana al carrer del Bisbe és plana, amb escasses obertures. Els pocs elements decoratius que hi ha són d’estil clàssic.
 
El catàleg de Manresa protegeix el volum i l’aspecte exterior de l’edifici pel valor artístic, estilístic i històric. S’integra en la tipologia de façanes pròpia d’aquesta zona de la ciutat, que queda enriquida amb edificis d’aquest tipus.
 
PER SABER-NE MÉS:

-JUNYENT, Francesc, "El patrimoni històric i artístic (Dels orígens als nostres dies)", dins de la "Història Gràfica de Manresa", Parcir Edicions Selectes, Manresa, 1994.



Participació