Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de juliol de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
D'AQUÍ I D'ALLÀ. Em dic Marianna Soldatova, tinc 42 anys i vaig néixer a Pavloski Posad, una ciutat de prop de 100.000 habitants, a 50 km de Moscou.
Sóc professora de ball folklòric rus, que és una carrera de quatre anys, equivalent a una formació professional d’aquí. Allà havia estat ensenyant ball a les escoles durant cinc anys, com a activitat extraescolar. Vaig venir a Manresa quan tenia 28 anys, després de la crisi del 1998, quan el ruble va patir una inflació molt gran i la vida era molt difícil, perquè una amiga meva que vivia a Manresa em va convidar. Aquí vaig conèixer el meu marit, que és manresà, i m’hi vaig quedar. Jo era divorciada i tenia dues filles bessones, que vaig anar a buscar per dur-les aquí quan tenien cinc anys. Ara estudien totes dues a la Universitat.
Quan vaig arribar, de Catalunya no en sabia res. Per a mi tot era Espanya i vaig començar aprenent castellà. A l’escola només havia fet anglès com a segona llengua, tot i que sóc d’un país on es parlen gairebé un centenar de llengües. De fet, vaig estar molt temps parlant castellà, però quan preparava currículums em demanaven si parlava català. Ara faig el tercer curs de català presencial al Centre de Normalització Lingüística Montserrat i també faig conversa amb una parella lingüística. N’estic contenta i em penedeixo de no haver fet el pas abans. Actualment estic a l’atur i he fet feines diverses, a través d’ETT, en fàbriques o bars, com a administrativa...
Em va costar una mica acostumar-me al menjar d’aquí, perquè allà menjàvem cada dia sopes, però ara quan hi vaig els preparo coses catalanes. De Manresa em va impressionar molt la part antiga, els carrers medievals, la Seu... La meva ciutat només té 150 anys i tot són edificis alts. M’agrada molt la història –m’ho vaig passar molt bé en una visita als carrers antics, amb el Francesc Comas– i m’agraden les festes, com la de la Fira de l’Aixada. A Rússia no es fan tantes festes al carrer ni hi ha tanta vida social. La gent trobo que és més oberta i més expressiva, parlen alt i criden més. Els russos som més monòtons. Però hi torno cada any, perquè trobo a faltar molt la gent, la família... Veig que van millorant i m’agrada mantenir la relació amb les amigues, encara que hagi fet arrels aquí.
