Actualitzat el 14/07/2017

Fellini i Manresa

DES DEL DIVAN. PEL DOCTOR LACETÀ


Fa uns seixanta  anys, deu més o deu menys,  Manresa era molt grisa, vull dir que, com ara, no tenia color, ni posats a dir, ni trempera, almenys de manera  oficial, encara que alguns ciutadans ja teixien associacions cíviques o al costat de l’Església, moviments sindicals…
 
Era tan fosca, Manresa, que a l’hivern podíem passar setmanes sense veure el sol, coberta sempre d’una boira baixa que no deixava veure gaire lluny, una boira feta d’humitat, del fum, i de les volves. Fum de les fabriques que només  paraven els caps de setmana. Les dones, sí les dones, ho aprofitaven per estendre els llençols i la roba neta.
 
L’any 1961 es va estrenar "Plácido", una gran pel·lícula, rodada integrament a Manresa, amb un relat burleta i dramàtic de la societat espanyola. Manresa complia tots els criteris per ser escollida com a símbol de la conducta hipòcrita nacional. El nostre Casino, no sé si llavors presidit per l’alcalde Joan Moll i Vall, retratava l’"esperpent" del funcionament relacional de la societat. La caritat ben feta!
 
L’alcalde de llavors era el senyor Joan Moll i Vall, nomenat pel governador civil de Barcelona i en un primera legislatura escollit pel terç familiar. Tenia la seva pròpia empresa de transports, que podia carregar i descarregar sobre les voreres, lliure de ser multada; sobretot pel cap de la guàrdia urbana, el  senyor "Agapito", que, segons diu el relat popular, i ja que era força baix, quan vestia uniforme els camioners li feien broma dient-li si portava encara el "trajo" de la primera comunió o li demanaven si tenia permís dels pares per fumar! El que no era una llegenda urbana, atès el costum de la família Moll de parlar en castellà i perseguir l'ús del català, fou que els ciutadans de Manresa nomenaven a l’esposa del Sr. Moll: «Sra. Mojado».
 
Aquesta època em fa sentir plenament identificat amb els films de  Fellini, "Amarcord" pricipalment, que situa el relat a l’any 1930, en ple feixisme italià. A casa nostra, als anys 50 i 60, els personatges de la ciutat eren idèntics, el feixistes, amb camisa blava, amb pistola alguns d’ells, «per si de cas», l’Església, com sempre, amb diversitat d’oferta, capellans antediluvians i capellans que es feien el "progre", alguns fins i tot ho eren. La prohibició d’actes, com alguns de l’escoltisme... Al cap i a la fi, som fills d’aquella boira.

Navega per les etiquetes

DES DEL DIVANFellinicinema

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.