Atraccions fatals

El pecat original comença amb l’edificació del descampat a l’altra cantó dels antics cinemes Atlàntida. L’aparcament dissuasiu més brutal que va tenir la ciutat fins a la fi del segle passat. Fins llavors, la concentració de les fires de l’Ascenció i de Sant Andreu al voltant del Passeig i el carrer de Guimerà era fantàstica, tot i que els botiguers ja van començar a queixar-se que alguns "nouvinguts" a la zona de Bonavista feien més negoci que ells. Amb la manca d’espai per als firaires de les atraccions, mai no es van plantejar, seriosament, traslladar el bloc cap als afores, o sigui, parades i "caballitos" perquè la UBIC –una associació que sempre ha procurat més pel centre que per la perifèria– no li interessava. Les atraccions van anar a parar al barri de la Sagrada Família, en una avinguda de Francesc Macià que s’acabava d’inaugurar. Allà, la pau dels veïns, acostumats a ser l’extraradi, es va veure alterada dos cops l’any pel desembarcament de la part de la fira que, precisament, no comportava més vendes als comerços de la zona.
 

Els anys han anat passant, el centre ja no és el centre –s’ha desplaçat, mal li pesi a la UBIC i per desgràcia del Centre Històric– i l’antiga perifèria està més integrada al teixit urbà. Ara, la dicotomia és una altra, si bé convé que totes les activitats importants ajudin a revitalitzar el Barri Antic, hi ha zones de la ciutat com els Trullols on, pel context i l’espai lliure, les atraccions encaixen millor, s’hi aparca més fàcilment i –també diguem-ho– els empresaris de la zona tenen dret a beneficiar-se dels grans esdeveniments com durant anys ho han fet les associacions de comerciants del nucli històric. El botiguer és un espècimen complicat, a Manresa i arreu. Els enemics, sempre els troba més enllà del seu establiment. I, a veure si per fi tots els Oleguers Bisbals de la ciutat ho entenen, en les últimes dècades, el model comercial i econòmic ha canviat del tot i, si hem de ser del tot crítics, també el de les fires i les exèquies d’aquella fira de mostres –ara caduca– que es deia ExpoBages. Podem protegir el model tradicional, sí, però aquell que hagi fet els deures i s’hagi sabut singularitzar i adaptar als temps que vivim.