Hotels

per Antoni Daura , 28 de juny de 2017 a les 08:00 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 28 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
 
Manresa és una ciutat on l’oferta hotelera no ha estat mai gaire gran i, als darrers anys, entre que algun gran establiment com el Pere III va tancar o d’altres projectes nascuts en el marc de la bombolla immobiliària de la dècada passada no van reeixir, l’oferta és minsa i discreta. És per això que cal veure d’una manera molt positiva l’obertura d’un petit establiment al centre mateix: l’Hotelet. Com el seu nom indica, es tracta d’un equipament de petites dimensions, de només set habitacions, a l’edifici de la casa Padró, que fa cantonada entre el passeig de Pere III i el carrer d’Àngel Guimerà. Un edifici obra de l’arquitecte modernista Bernat Pejoan, aixecat ara fa cent anys. Ho he vist a la premsa i he entrat al seu Facebook i, la veritat, és que fa molt bona pinta, amb detalls molt ben cuidats, tothora fidel a l’aire senyorial i historicista d’una de les cases nobles que hi ha a Manresa.
 
És evident que, amb aquest nou hotel l’oferta manresana en aquest àmbit de serveis millora, però les places ofertes segueixen sent insuficients, especialment en moments concrets, com pot ser la Fira Mediterrània, o bé pensant en el futur: capital de la cultura catalana (2018) i el projecte Manresa 2022. Ens trobem, de fet, en la darrera corona metropolitana de Barcelona i això no ajuda ara mateix, ja que estem a una seixantena de quilòmetres de la capital cosa que fa que no sigui atractiu, pel que sembla, invertir en aquest àmbit econòmic, tot i que ciutats de la Catalunya central com Vic o Igualada, sí que en disposen. En qualsevol cas, caldria estar atents a un nou turisme que busca les coses menys divulgades i autèntiques, allunyades del turisme massiu de costa. I tenint en compte que a Barcelona hi ha una moratòria hotelera i un determinat activisme en contra del turisme que els cau literalment a sobre, no estaria malament oferir alternatives. Entre elles, Manresa crec que hi pot tenir, si més no, un cert paper.


 
Participació