Aquesta informació es va publicar originalment el 21 de juny de 2012 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
HISTÒRIA MANRESANA. Els íbers vivien tant feliços i en pau, amb les seves petites batusses entre tribus, fins que van arribar els romans i els cartaginesos. Una gent amb una tecnologia molt millor i una organització social més complexa. Això va fer que la cultura íbera es dissolgués, i va comportar grans canvis en els poblats, com Manresa.
Romans i cartaginesos repartint llenya
Deia en un article anterior que el Mediterrani bullia d'activitat, fa molts segles. Com que el viatge per mar era més ràpid que per terra, el mediterrani es va convertir ràpidament en una “corredor” de mercaderies, persones i idees. És clar que qui controlés aquest mar controlaria tot el món conegut d'aleshores. I Roma el va acabar controlant. Però no li va ser fàcil! Primer va haver de derrotar els cartaginesos. Quan el famós Hanníbal i els seus elefants es van plantar a les portes de roma, el Senat romà va decidir enviar un exèrcit a Empúries per tallar-los el subministrament per la rereguarda. Era el 218 aC.
La gent d'aquí, els íbers, al·lucinaven. Què carai venen a pintar aquests estrangers a casa nostra, a esbatussar-se pels seus assumptes? Havia de ser frustrant. El cas és que es van saber espavilar ràpid, i que van buscar alguna manera de treure'n profit. En general, els pobles de la costa es van aliar amb els romans, mentre que els de l'interior ho van fer amb els cartaginesos. Mala elecció. I què va fer la gent de Manresa en aquesta guerra? Doncs com que hi ha aquella confusió de noms que us esmentava l'altre dia, no m'atreveixo a dir-vos què van fer els suposats lacetans. Normalment es diu que van lluitar contra els romans. Però bé, el cert és que als íbers tant els era un bàndol o altre. Volien la pau, per tant s'aliaven amb qui en aquell moment tingués més possibilitats de guanyar.
Fixeu-vos en la gent de Lleida (els ilergets), que van començar plantejant molts problemes als romans amb una gran coalició de pobles, però van acabar canviant-se de bàndol. Quan van veure, però, que estar amb Roma no seria un bon negoci, Indíbil i Mandoni van encapçalar una revolta, el 206 aC. Però van perdre.
Vil·les
L'any 218 va ser el final d'un segle mogudet per la gent del Bages. Els assentaments creixien, se'n van crear de nous, que van tenir poca durada, i el Cogulló de Sallent fou atacat per habitants del nord. Potser Manresa també va patir l'atac. Els romans van veure en la comarca una terra amb molts pocs habitants i un gran potencial agrícola, i per això alguns rics hi van muntar vil·les.
Les vil·les (villa en singular, villae en plural, com en deien en llatí) eren unes mansions rurals que tenien una gran propietat agrària al voltant, treballades per esclaus que s'amuntegaven als barracons. Amb el temps, aquests esclaus van ser substituïts per arrendataris lliures. Això ja apuntava una mica cap al feudalisme. Ja ho veurem més endavant.
Doncs bé, vil·les. Sabem que n'hi havia a Castellgalí, Viladordis, Artés i Rajadell, i el paper que compleix el Puigcardener en tot això no se sap gaire. Si llegiu en Francesc Comas, al llibre que us vaig recomanar (Manresa. Una història per conèixer), veureu que opina que Manresa era un dels “diversos agrupaments de cases que servien de petits nuclis comercials, amb serveis funeraris o religiosos”. És prou factible. El poblat del Puigcardener estava força consolidat. Fixeu-vos que abans que arribessin els romans, es van crear diversos assentaments però cap no va tenir tanta durada com el Cogulló de Sallent, el Puigcardener o Boades (Viladordis).
Aquesta vil·la romana de Rajadell fou un dels assentaments romans al Bages. Foto: Festacatalunya
Un assentament comercial
No sabem si hi va haver clatellots amb els romans per aquí, però faré una deducció. Posem que, en arribar els romans, veiessin el Bages molt deshabitat, com he dit.. Una possibilitat de negoci. S'hi van establir vil·les que potser conreaven espais que el poblet abans no tocava, i que produïen molt més. La gent del poblat va veure com estaven esdevenint només una parada en el camí dels comerciants forasters cap a les vil·les. A més, alguns romans es van començar a establir en el poblet. Així que van decidir que ja no produirien ells mateixos el blat, ordi i tot això, per consumir-ho ells mateixos, o per intercanviar-ho per altres productes de consum. No. Ara es convertirien en un intermediari, on “mercat” on es trobarien els productes de les vil·les properes amb els que venien de lluny.
És possible que Manresa hagués crescut més enllà de les (possibles) muralles d'aquell assentament comprimit de carrers estrets, que s'hagués romanitzat. Però no us imagineu carrers pavimentats, amfiteatres, circs i edificis de marbre. A la mateixa Roma els edificis de marbre eren uns quants i prou. Al Puigcardener s'hi devia construir algun temple, i s'hi han trobat tombes de finals de l'imperi romà. A més, s'hi han trobat fragments de ceràmica d'època romana, alguns dels quals són d'origen itàlic. Així que suposarem que el centre era força actiu. Però res més. Bé, tot això només és una suposició, tampoc us ho prengueu gaire a pit.
Alguns diuen que els romans van construir un pont per creuar el Cardener, i que un dels pilars del Pont Vell n'és una pervivència. Poca cosa, com veieu, ens queda dels romans, tal com passa amb els visigots i els àrabs. Com que s'hi ha construït i tornat a construir tantes vegades durant els següents segles, és normal. Segurament durant els segles s'han tirat edificis vells a terra, s'han reaprofitat parets... Però també és cert que es podria engegar algun programa arqueològic seriós i sistemàtic, i buscar pels voltants de la Seu aviam si podem trobar alguna cosa que ens ajudi a comprendre millor què va passar aquí.
L'imperi romà d'occident va caure el 476. Manresa apareix per primer cop en un document el 889. El proper dia veurem què va passar en aquests 400 anys.
El Pont Vell té origens romans? Foto: Google Maps
Per saber-ne més...
Broch, Albert; El poblament romà i pre-romà a la comarca del Bages . Segles VI-I aC, UAB, Bellaterra, 2000
