Aquesta informació es va publicar originalment el 20 de juny de 2017 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
INSTANT / INSTANTÀNIES. Un fil de llum s’escola per la finestra de la llibreria Papasseit de Manresa. L’olor d’objecte vell i de paper s’escampa per tots els racons. Les prestatgeries de fusta apleguen llibres de tots colors. Gairebé no hi entra el soroll. Tot i que s’escolta una remor de fons com si hi hagués un mar darrere cada llibre.
L’Anna Roca i el Miquel Sanchis expliquen que la idea de crear la llibreria va sorgir mentre feien cerveses. Ell ha treballat durant uns anys a la biblioteca Jaume Perramon, de les Escodines, però ara es dedica exclusivament a la llibreria. Mentre que ella combina la gestió i la comunicació digital amb el món dels llibres. Pretenien obrir un espai a Manresa que oferís llibres de segona mà i que s’escapés de la novetat editorial. «Sovint, la majoria de llibreries acaben tenint els mateixos llibres i t’adones que el criteri de novetat pesa més que el de qualitat», sosté l’Anna. «Qui té accés als mitjans de comunicació és qui acaba venent», reivindica el Miquel. Ell mateix expressa que malgrat les noves formes d’interioritzar la informació que estan comportant les noves tecnologies, «mai no és un mal moment per obrir una llibreria». Cada vegada que els arriba una caixa plena de llibres els agrada mirar-se’ls un per un, «és una mica com si passessin els reis», explica l’Anna.
Els llibreters llegeixen en silenci el poema titulat "Res no és mesquí" de l’autor que dóna nom a la llibreria. «El que ens va agradar de Joan Salvat Papasseit és l’optimisme i la tendresa que transmetia malgrat que va tenir una vida curta i difícil», expressa l’Anna. Molts dels seus poemes estan impregnats d’esperança. “Res no és mesquí ni cap hora és isarda». A partir de la lectura del primer vers, reflexionen sobre la mirada contemplativa que els proporciona viure envoltats de llibres. «Sovint sembla que la pèrdua de temps sigui una cosa que ens persegueixi i la lectura permet fer una pausa», defensa l’Anna. A més a més, sosté que en el món dels llibres no hi ha cap barrera d’edat, gènere o classe social. Expliquen que han fet amics que no haurien tingut la oportunitat de conèixer si no treballessin aquí.
«I tot és Primavera: i tota fulla verda eternament». Aquests versos marquen la manifestació d’eternitat que es mostra al llarg del poema. «La por, la soledat, la pèrdua són emocions universals que s’han explicat al llarg dels anys a partir de la pintura, la música o els llibres on trobem l’essència humana», expressa l’Anna. Tot i així, pensa que això està quedant en un segon terme. Quan entra un infant a la llibreria presten atenció i sovint s’adonen que els pares transmeten al fill que llegir no té valor. I l’infant passa a ser adolescent i l’escola li encomana llegir lectures «Lectura i obligatòria són dues paraules que es contradiuen», defensa l’Anna. «Hi ha nens que maduren més de pressa que d’altres i també n’hi ha de més sensibles, que tindran inquietuds diferents», sosté el Miquel.
Els últims versos del poema "Estimar és un lloc", de Joan Margarit expressen: «Estimar és un lloc. Perdura al fons de tot: d’allí venim. I és el lloc on va quedant la vida». Els llibres poden convertir-se en llocs. Tant l’un com l’altre han tornat a rellegir algun llibre especial que a cada etapa de la vida els diu alguna cosa diferent. A l’hora de pensar en un lloc on envellir, l’Anna confessa que encara ho veu tot difuminat, però que s’imagina provant coses noves, llocs nous. El Miquel s’imagina envellint a la llibreria.
Foto: Carles Claret (@charliemanresa)
