Antoni Daura | Actualitzat el 29/05/2017

De vegades no passen més desgràcies...

 
De fet, molt sovint passen o deixen de passar accidents o desgràcies en funció de molts factors, bona part d’ells atzarosos, però, quan hi ha la possibilitat d’un risc concret el que cal és minimitzar-lo al màxim i no sempre es fa. Ho dic perquè el diumenge 21 de maig, al vespre, vaig ser testimoni d’uns fets que em van deixar una mica perplex.
 
M’explico. A la que coneixem popularment com a plaça de Crist Rei –em sembla que no té nom oficial–s’ha fet tradicional que, quan la gent ha de celebrar algun èxit esportiu del seu club, s’hi aplegui i faci xerinola. Aquell dia tocava que els seguidors del Reial Madrid celebressin la lliga de futbol, després de cinc anys de sequera. Fins aquí res a dir-hi. Eren quatre gats, però força sorollosos i tenien tot el dret de celebrar la victòria. Ara bé, resulta que quan passava un cotxe una bona part dels seguidors madridistes s’hi abraonaven exhibint banderes del club i àdhuc d’espanyoles d’una manera molt exagerada i impertinent sense saber si el conductor del cotxe combregava amb la seva alegria desbordada. No és que hi hagués molt trànsit a aquella hora, però el flux de vehicles era relativament constant. Alguns conductors ja estaven d’acord amb aquesta acció, però, evidentment, n’hi havia molts d’altres que no i, fins i tot, per a algun barcelonista de pedra picada que hi passés, la cosa era una mica humiliant, amb tot de gent de l’equip rival refregant per la cara la seva victòria. Sort que els que hi van passar van ser gent assenyada i ningú se li va anar el peu del fre –ja que que eren literalment obligats a aturar el vehicle– i no va atropellar algun d’aquests afeccionats passats de voltes.
 
Però el que em va semblar inaudit –i això m’ha mogut a escriure aquest article– és que els agents de la Policia Local que hi havia per la zona es trobaven lluny d’aquest punt calent: en vaig veure a la cruïlla del Passeig i plaça d’Espanya amb el carrer Josep M. Planes, per una banda, i a l’encreuament dels carrers Guimerà i Carrasco i Formiguera, de l’altra. S’ho miraven de lluny. No van tallar el trànsit, com sí que es fa protocol·làriament quan l’aglomeració humana és major. Potser no calia fer-ho en aquesta ocasió, però tampoc no es van apropar al lloc dels fets per demanar una mica d’ordre i que els afeccionats més exaltats no envaïssin sistemàticament la via pública cada vegada que s’hi acostava un vehicle.
 
Hi ha qui pot considerar que exagero. És possible, ja que depèn de la percepció de cadascú. Però jo ho vaig veure així.

 
Foto: EFE

FEU EL VOSTRE COMENTARI


Aquest comentari quedarà pendent d'aprovació per part de l'administrador del web. Si voleu que el vostre comentari es publiqui de forma instantània i sense passar control previ, heu d'estar registrats. Podeu registrar-vos fent clic aqui

Nom Títol Comentari Comprovació Escriu l'any actual, amb 4 xifres D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.

Antoni DauraManresa, 1961. Històriador i arqueòleg. Ha realitzat diversos estudis sobre patrimoni. Vinculat al Centre d'Estudis del Bages, forma part del consell de redacció de la revista "Dovella". Actualment, presideix el Gremi de Llibreters de Catalunya.
Altres articles d'aquest autor
Associació Cultural El Pou De La Gallina | NIF: G-58376682 | Carrer Sobrerroca 26, 1r 1a | Apartat de Correus 1 - Manresa | Tlf/Fax: 93 872 50 18 | elpou@elpou.cat | Condicions d'ús
Ús de cookies
Utilitzem galetes pròpies i de tercers per mesurar i gestionar les visites a la web, com també per recordar els usuaris que hi accedeixen. Si accepta la seva instal·lació, considerem que accepta el seu ús. Per canviar-ne la configuració o obtenir informació sobre la nostra política de galetes premi aquí.